Un total de 53 arqueòlegs procedents de diferents universitats d’arreu del món van començar dilluns una nova campanya d’excavacions a l’Abric Romaní de Capellades, una balma que s’obre dins la cinglera del Capelló del municipi.
L’arqueòleg Eudald Carbonell, membre de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), dirigeix des de 1983 les excavacions en aquest jaciment descobert a principi del segle XX per l’industrial Amador Romaní.
L’objectiu d’aquesta campanya, que es durà a terme fins a finals d’agost, és acabar d’excavar l’anomenat nivell Q, d’entre 58.000 i 60.000 anys d’antiguitat. Durant les dues últimes campanyes ja s’hi ha localitzat més de 10.000 restes d’eines de pedra, restes de fauna que caçaven els neandertals per a la seva alimentació, com ara cavalls, cérvols i cabres, així com desenes de fogars.
Un jaciment redundant
Per a l’arqueòleg, l’Abric Romaní “és un jaciment molt redundant, el que ens permet establir lleis de funcionament” i per això reivindica que és un dels millors espais del món per comprendre la vida i l’alimentació dels neandertals. Entre els motius, el fet que és l’únic jaciment del món on s’han documentat uns 500 fogars.
Entre les conclusions hi ha que l’Abric Romaní estava habitat per “clans de més de 6 però menys de 12 o 20, que venien aquí a les primaveres i feien aplecs que segurament servien per fecundar les femelles i perquè el clan es reforcés”. Carbonell afegeix que aquests neandertals feien parada a Capellades procedents del litoral i l’àrea de Montserrat en el seu camí cap a la depressió central de la Península.
El director de les excavacions afegeix que l’Abric “era ocupat com si fos a l’aire lliure i no com una cova” i que els neandertals que hi van fer estada “tenien una programació de l’espai i una estructura social molt complexa”.
La zona del Capelló amaga més d’una desena d’espais més on s’han fet prospeccions arqueològiques. En una d’aquestes, a l’Abric de Consagració, s’ha començat a documentar materials del Paleolític mitjà, al voltant de 35.000 anys enrere.
Però a l’Abric Romaní encara queda feina per fer. Carbonell adverteix que a sota de l’actual nivell esperen 42 metres més de restes, que arriben fins 130.000 anys enrere.
La passera i el museu, pendents
Després de més de tres dècades d’investigació, queda pendent fer visitable el conjunt que envolta el jaciment, travessat per una passera que porta més d’una dècada tancada. Eudald Carbonell creu que l’any vinent ja serà transitable en un projecte en el que intervenen Generalitat, Diputació i Ajuntament.
El major repte, però, és el projecte de Museu del Neandertal, una idea que mai s’ha acabat de concretar malgrat que es va arribar a excavar un túnel entre el jaciment i el solar on s’ha d’ubicar.
El director de les excavacions, Eudald Carbonell, ha explicat que la idea actual passa per concretar el museu en l’alimentació i hàbits dels neandertals, un projecte que dibuixa en col·laboració amb el cuiner Ferran Adrià. Sobre terminis, l’arqueòleg només diu que “espero veure-ho fet abans que quatre anys, que és quan em jubilo”.
