Netflix acaba d’incorporar al seu catàleg per Europa el documental «A la puta strasse. Not just a Barcelona», de la igualadina Anna Cervera. Es tracta d’un retrat del teixit social, més bohemi, creatiu i artístic que s’amagava sota la capa turística del barri gòtic de Barcelona.
El documental és la opera prima d’Anna Cervera com a directora i guionista i la primera producció pròpia de De Verité Produccions, amb la col·laboració de Micgrup Audiosivual, LastCrit i Aved Produccions.
El documental ha participat en la secció oficial de Cine Inusual de Buenos Aires, al Festival Abycine d’Albacete i premiat al Festival Internacional de Guadalajara, Mèxic. Va ser finalista als Premis Gaudí 2016 com a millor documental i es va estrenar al Canal 33 dins el programa El documental. A més de Netflix, també està disponible a Filmin.
Arrel del tancament del mític bar “2º Acto” que ha estat el temple de l’underground durant més de 30 anys, la pel·lícula explora en les vides dels clients més singulars, i acompanya al propietari durant el procés de desmantellar el local, amb tocs d’humor, realitat, tristesa i optimisme.
La pel·lícula retrata també una Barcelona ja gairebé desapareguda.
“Barcelona s’està desbarcelonitzant” són paraules de Quico Palomar, antic client i membre fundador de la Fura dels Baus, que es defineix a si mateix com un artista bohemi i somiatruites. La clientela era de tot tipus, intergeneracional, autèntica i de proximitat, mixta i variada: músics del Liceu, artistes, intel·lectuals, viatgers i buscavides. Un món difícil de conèixer i que, ara que ja no existeix el bar com a punt de trobada, ha quedat diluït i ja forma part de la història del barri gòtic de Barcelona.
Inclou el llegat humà de la llibreria Makoki, fundadors de la revista Cáñamo com Felipe Borrallo, el gurú del cultiu del cànnabis, Jorge Cervantes, Maria Elba Rodríguez, fotògrafa retratista del desaparegut El Siglo, la veterana pallassa Victòria Alcaraz, Peter Wastell, pintor anglès, ja desparegut, veí del gòtic o el mateix Jango Edwards, eren clients habituals però també hi havia músics del Liceu que conversaven en amb jutges i policies, fora de servei.
La pel·lícula és un viatge a un món real i autèntic, dificil de veure i conèixer a Ciutat Vella. El fil conductor i mestre de cerimònies és l’Emilo Gómez Reig, el propietari dels últims 20 anys del bar 2º Acto.
Banda sonora amb temes originals i inèdits d’una ànima de Chambao
Una peça clau de l’orígen de Chambao és Eduardo Casañ, compositor i guitarrista, qui conjuntament amb la cantant Loreto P. Garcia, són els autors de dos dels temes que inclou la banda sonora: Aprovéchalo i No me sale. Dos temes inèdits i orginals extrets d’una maqueta gravada l’any 2008. L’autor del tema dels crèdits finals, Veneno, és del músic i compositor a El Cana, Antonio Medina.
