
Més de 2.500 quilòmetres a través de carreteres serpentejants, amb neu i sota les inclemències meteorològiques a bord d’un Volkswagen Golf MK1 del 1979.
El repte correspon a una de les curses més emblemàtiques del món del motor, el ral·li de Montecarlo. La barcelonina Tere Armadans i la igualadina Anna Vives van ser el primer equip femení de l’Estat espanyol que participava en la prova, el 2016, i enguany repeteixen en la vintena edició d’una prova on només es pot participar amb vehicles de sèrie fabricats entre el 1955 i el 1980.
Són apassionades del motor, un món on les dones són minoria. Potser per això el nom de l’equip que formen des de fa sis temporades ho reivindica: Nenas Team.
Armadans havia estat pilot de velocitat i havia disputat algunes edicions del Volant RACC. Posteriorment es va dedicar a col·laborar en l’organització del Ral·li Costa Brava, on va conèixer Anna Vives. Però Armadans tenia al cap tornar a les curses, ara en el format de regularitat de cotxes clàssics. Així, va aconseguir un Volkswagen Golf MK1 del 1979 i va fer una primera curs amb la copilot amb qui havia començat. En una segona ocasió ho va proposar a Anna Vives, que des de llavors és la copilot de l’equip.
Les Nenas Team competirà en la categoria femenina, que inclou només vuit dels més de tres-cents equips. “De copilots dones, n’hi ha moltes, però dones pilot és menys habitual”, reconeix Armadans, que constata que “el percentatge de dones és baixíssim a tot arreu, però a Bèlgica i França hi ha més cultura de la dona al món del motor”. A casa nostra “sembla que no hi ha manera” i acostumen a ser les úniques a les competicions.
Sortiran demà des del moll de la Marina de Barcelona en l’etapa de concentració del seu segon Montecarlo i passaran la nit a la carretera, sense dormir. Porten la lliçó apresa: “Molta calma i anar fent, perquè és un ral·li molt llarg.”
L’any passat van acabar en la 141a posició de 315 equips, tot i que encara anaven més amunt: “Anàvem dissetenes de la general, però al Turini ens vam trobar amb una boira que semblava nata, no es veia ni a un pam de distància”, recorda la pilot, que reconeix que “és un acte de valentia”.