La plaça de l’ajuntament s’omplí de gom a gom per escoltar el pregó, malgrat les altes temperatures del moment.
Decepció total per l’acte protagonitzat pel Peyu, que va anar improvisant tota l’estona, sense dir res de nou, res d’interessant, res que no sabéssim. La gent, avorrida, començava a marxar abans de què acabés.
El pregó de festa major és un acte important perquè marca l’inici de les festes. Se li pot donar un caràcter festiu, teatral, crític o bé un caràcter més institucional convidant a algú destacat d’Igualada o de fóra a qui se li dona l’honor de fer el pregó. Tan se val l’enfoc, però ha de tenir un contingut i una escenificació. No pot ser un simple «entreteniment» de pati d’escola, avorrit,sense contingut ni cap mena de gràcia.
A Igualada hi ha prou gent destacada del món del teatre per muntar el pregó, o bé tècnics en audiovisuals per fer algun mapping, o gent del món de la música i de la dansa per enriquir l’acte.
S’ha caigut en l’error de buscar algú mediàtic, que pel fet de què surt als mitjans, se suposa que ho farà bé. Doncs ha sigut un rave. M’imagino que ni en Peyu ni n’és conscient perquè va de pregoner en pregoner fent el mateix sense la més mínima rectificació.
Ens mereixíem alguna cosa millor. Em pregunto quant ha cobrat per pretendre fer-se el graciós sense tenir cap mena de gràcia.
Elvira Talló
