La delegada territorial del Govern a la Catalunya Central, Laura Vilagrà, va visitar dimecres l’Ajuntament de Masquefa en visita institucional per tal de reunir-se amb l’alcalde Xavier Boquete i amb els regidors del consistori. La trobada s’emmarca en el cicle de contactes que duu a terme la delegada amb l’objectiu de copsar les necessitats del territori i traslladar-les als departaments que pertoca.

Laura Vilagrà va compartir una reunió de treball amb l’equip de govern on es van posar sobre la taula diferents qüestions estratègiques que afecten el municipi. I posteriorment, acompanyada de regidors de l’Ajuntament, va signar a la Sala de Plens el Llibre d’Honor de la vila.

Connexió de la carretera B-224 amb l’autovia A-2

Xavier Boquete va aprofitar la reunió amb la delegada territorial del Govern per demanar-li el suport de la Generalitat a l’hora de reclamar al Ministeri de Foment que inverteixi en el traçat que uniria La Beguda i Masquefa amb Abrera, un tram de 6,5km que permetria connectar la carretera B-224 amb l’autovia A-2. En aquesta línia, l’alcalde de Masquefa va constatar que seria un “eix viari fonamental pel sud de la comarca de l’Anoia” i permetria “incrementar la seguretat viària i la fluïdesa del trànsit, milloraria substancialment la comunicació i impulsaria la competitivitat empresarial de Masquefa i del territori”.

Conflicte territorial de La Beguda Alta

Durant la trobada amb Laura Vilagrà, l’equip de govern també va exposar la voluntat de donar una resposta àgil al litigi territorial amb La Beguda Alta, que afecta a 900 veïns de la zona els quals pateixen problemes i dificultats administratives pel fet de pertànyer a tres municipis diferents –Masquefa, Sant Esteve Sesrovires i Sant Llorenç d’Hortons- i també a tres comarques distintes -l’Anoia, el Baix Llobregat i l’Alt Penedès-.

Per tot plegat, Xavier Boquete va traslladar a la delegada territorial les conclusions de la diagnosi geogràfica i socioeconòmica del nucli de La Beguda Alta elaborat pel servei de Cartografia i Sistemes d’Informació Geogràfica de la Universitat de Lleida –presentada públicament el mes de juny del 2016- i va emplaçar al Departament de Governació a buscar una solució al conflicte territorial. “El document conclou que els veïns de La Beguda Alta tenen una identitat pròpia i es manifesten molt clarament en ser un municipi independent. Legalment és molt difícil crear un nou municipi i l’alternativa és pertànyer a un de ja existent i trobar mecanismes perquè tinguin algun grau d’identitat pròpia”, manifesta l’alcalde de Masquefa.

Comissaria de Mossos d’Esquadra compartida amb Piera

Finalment, l’Ajuntament també va compartir amb Laura Vilagrà una proposta per habilitar a Masquefa una comissaria dels Mossos d’Esquadra compartida amb el municipi de Piera amb l’objectiu, segons l’alcalde Xavier Boquete, “d’oferir a tots els veïns un servei més proper, segur i eficient”. En aquesta línia, es va traslladar la possibilitat d’oferir sòl municipal per ubicar-hi la possible infraestructura i de compartir amb la Generalitat de Catalunya el manteniment de l’equipament.

Visita a Jorba

Al matí ha visitat Jorba, on la delegada ha estat rebuda per l’alcalde, David Sànchez, i ha signat al Llibre d’Honor. Durant la reunió que han mantingut l’alcalde ha traslladat a la delegada diversos aspectes. En relació a l’escolarització, l’alcalde ha destacat que l’escola de Jorba és el primer centre que ofereix l’escolarització de nens d’un a tres anys, en un servei equiparable al de la llar d’infants.

També s’ha parlat d’aspectes vinculats amb els serveis socials, com el projecte del centre de dia que han recuperat des de l’Ajuntament i s’ha demanat la concertació de places amb la voluntat que pugui continuar endavant. Altres qüestions que s’han tractat durant la trobada de la delegada amb l’alcalde són les bones comunicacions, l’arranjament periòdic de camins i el manteniment del viari públic així com l’aposta decidida a implementar el porta a porta pel que fa als residus urbans.

L’alcalde, David Sànchez, durant la reunió ha traslladat a la delegada la necessitat deconsolidar el castell de Jorba i el finançament de les obres.