El passat diumenge 18 de Desembre Igualada va poder gaudir de la interpretació a la Basílica de Santa Maria de tres de les sis cantates d’aquesta obra cabdal del gran repertori clàssic estrenada a Leipzig el Nadal de l’any 1734.
Extraordinari Concert de Nadal el que varem poder gaudir a càrrec del cor de noies Exaudio i el Cor d’Homes d’Igualada, ambdós preparats per Esteve Costa, l’Orquestra Terres de Marca, la soprano Ulrike Haller, el contratenor Oriol Rosés, el tenor Carles Prat i el baix Néstor Pindado, dirigits tots ells per Daniel Mestre en una producció de Contrapunt i amb el suport del departament de promoció cultural de l’Ajuntament i la mateixa parròquia de Santa Maria.
Amb la basílica totalment plena, varem poder assistir a la primera interpretació a Igualada d’una part d’aquest oratori, puix no hi ha constància que s’hagués interpretat mai abans. La complexitat del conjunt, la dificultat de la partitura i altres factors fan que sigui una ocasió extraordinària que esperem poder tornar a gaudir l’any vinent si els organitzadors poden programar de nou, com desitgen, la resta de cantates pel Nadal de 2017.
L’execució de les tres cantates de factura monumental va ser consistent i equilibrada, gràcies a l’ofici de Daniel Mestre, que amb una bona majoria de músics i cantants d’Igualada, va aconseguir fer encaixar totes les peces del puzle per a un resultat que es recordarà a la ciutat, i que el públic va agrair amb una ovació efusiva. Els aplaudiments del públic varen ser correspostos amb la interpretació com a bis del tant conegut coral n.5 de la primera cantata, “Wie soll ich dich empfangen…” o (com us he de rebre, Jesús…) que sovint ha estat traduïda al català amb la lletra <si el mon es ple de gebre, qui us fa Jesus venir>. El comentari general en acabar per part de tothom era de satisfacció total pel resultat assolit.
Tot i que l’Oratori de Nadal (Weihnachtsoratorium) BWV 248′ s’ordena per les festivitats i dates clau de l’octava de Nadal, des de la mateixa festa fins l’Epifania, es varen interpretar en ordre diferent al programa i a l’obra mateixa per a donar una dinàmica creixent al concert. En primer lloc la cantata I per al dia de Nadal, amb el conegut “Jauchzet frohlocket..” (exclamem amb joia exultant, es el dia de la salvació), després la número IV per a la festa de la Circumcisió i que es clou amb el coral “Jesus richte mein beginnen…” (Jesús guia les meves accions…), que convida a la fidelitat i demana força a Jesús per a seguir-lo, i finalment la cantata III per al dia tercer de l’octava de Nadal, dia de lloança “Seit froh die weil..” (alegreu-vos i canteu perquè ha nascut un deu fet home), d’un caire joiós i ple.
Els tempos marcats pel director Daniel Mestre en una correcta mesura varen ajudar a vèncer l’excessiva ressonància del temple i fer que els textos del cor fossin clars i unificats. Els cors varen mostrar una bona dicció en la llengua original, dificultat que exigeix un treball intens i en el que el preparador dels cors , Esteve Costa, va tenir especial cura. En conjunt la formació va executar les parts corals amb solidesa i expressió adient als moments de cada text, donant relleu al missatge implícit.
Els solistes varen mostrar un conjunt compacte, sense grans desequilibris. Cal destacar un color rodó i brillant en la veu de la Soprano, i una excel·lent dicció en els recitatius del tenor en el paper d’evangelista, com també una bona resolució de l’ària n.41 “Ich will nur dir zu Ehren leben…”, (visc només per a lloar i honorar el vostre nom) per a tenor que presenta una cadència vocal d’elevada complexitat. El baix es va mostrar sòlid a nivell vocal, amb una dicció germànica però poc precisa. El contratenor va mostrar una potència notable i una veu clara, potser en certs moments excessiva per a alguns passatges.
L’orquestra es va integrar a la perfecció en l’esperit i dificultat de l’obra, amb una bona afinació i acord amb l’orgue positiu sempre sensible als canvis de temperatura, i que en aquesta ocasió es va mantenir al punt. Com a aspectes a destacar cal fer esment de la magnífica interpretació de la trompeta solista en l’ària n.8 de Baix de la primera cantata “GroBer Herr, o starker König…” (Poderós Senyor de tota la creació). Destacà també l’oboè primer en el duet n.29 per a soprano i baix i en l’ària n.39 per a Soprano i eco amb una interpretació delicada i precisa, i en la que varem poder gaudir de la participació en l’eco de la soprano del cor exaudio Laia Cuadras. També els violins solistes varen tenir una actuació destacada en l’ària n.31 per a contralt que en aquesta formació varem gaudir en la veu del contratenor. També cal agrair l’esforç de l’orquestra i especialment dels metalls deixant espai sonor al cor en passatges on es difícil de regular el volum. Com a aspecte a treballar per l’orquestra, es feia notar una certa dificultat per a l’acompanyament dels recitatius, en tractar-se d’interpretacions més lliures de les veus.
Com em deia algú fa uns dies, darrerament podríem dir que amb els concerts que s’han dut a terme en els darrers anys, ja des del cicle Ànima i ara també en aquestes produccions recents, anem pujant de categoria si es que en música hi ha divisions. No ens aventurarem a dir en quina categoria estem, però si que animem a tots els qui hi participen, en formen part o bé organitzen aquestes iniciatives, a que segueixin proposant-se reptes per enriquir la nostra vida musical i cultural. Felicitats a tots!
