L’Igualada Rigat va aconseguir la classificació per als quarts de final de la World Skate Europe Cup en superar a l’Edilfox Grosseto a la tanda de penals en un partit d’infart a Les Comes. Els arlequinats portaven un desavantatge d’un gol del partit d’anada, que havien d’igualar o superar per seguir amb opcions a la segona màxima competició europea d’hoquei patins.
El partit va començar amb un Igualada Rigat imprecís i incapaç d’aturar les accions ofensives del Grosseto; els italians van sortir a intentar sentenciar l’eliminatòria i van estar ben a prop als primers minuts. Amb els canvis, Marc Muntané va aconseguir capgirar la dinàmica dels darrers minuts, i amb 19:54 al marcador Nil Cervera va provocar un penal que ell mateix no va poder transformar. A partir d’aquesta acció, l’Igualada va agafar les regnes del partit i el conjunt transalpí es va dedicar a defensar-se i buscar els contraatacs. Dos minuts després de la primera pena màxima, va arribar un nou penal provocat per Marc Carol; Aleix Marimon tampoc va poder superar Adrià Català des dels 5,40 metres.
L’Igualada Rigat acabava de veure com tenia dues oportunitats d’or per igualar i capgirar l’eliminatòria, però cap de les dues les va poder transformar. I una nova opció va arribar al minut deu, en aquest cas des del punt de la falta directa. I ara sí, Gerard Riba no va perdonar: amb un aixeca-pica perfecte davant del porter reusenc, va inaugurar el marcador i igualava l’eliminatòria 3-3. L’Igualada ho va seguir intentant abans del descans. De fet, va tenir dues oportunitats més des del punt de la falta directa, provocades per les blaves a Stefano Paghi i Pablo Saavedra. Ni Gerard Riba ni Oriol Llenas van poder trobar el forat a la porteria visitant, causant així el lament de la banqueta i el públic arlequinats.
A l’inici de la segona part el conjunt igualadí va seguir amb el domini al joc mentre el Grosseto, molt còmode amb el marcador, seguia buscant les jugades aïllades. I la va trobar en una blava que va veure Nil Cervera. Saavedra va executar la falta directa, però Guillem Torrents va endevinar les intencions del capità argentí de l’Edilfox Grosseto. La falta directa va haver de repetir-se perquè un jugador arlequinat havia sortit abans de l’àrea rival, però novament Torrents va fer-se immens i va fer una doble aturada descomunal per evitar l’empat a l’electrònic.
Durant el power play en contra, el conjunt igualadí va cometre la desena falta que el perseguia feia estona. En aquesta ocasió, Max Thiel va aconseguir transformar la falta directa, va empatar el partit i va a tornar a posar l’avantatge pel Grosseto a l’eliminatòria. A falta de 16:38, va caure la desena falta del conjunt italià, i el conjunt igualadí tenia una nova falta directa per intentar empatar l’eliminatòria novament. La responsabilitat la va assumir Biel Llanes, esquerrà de 17 anys que sortia fred de la banqueta. I la va clavar amb una tranquil·litat passamant. 2-1 al marcador, novament eliminatòria empatada.
L’alegria arlequinada, però, va durar poquet: més en concret dos minuts, que és el que va trigar Mario Rodríguez a treure un míssil de pala al qual no va poder arribar Guillem Torrents. Però l’alegria italiana encara va durar menys: 55 segons després d’encaixar el 2-2, una gran jugada entre Carol i Riba la va rematar a mitja alçada Marc Rouzé, que va fer que la bola es colés entre les cames del porter del Grosseto per tornar a empatar l’eliminatòria.
El temps reglamentari va acabar amb el resultat de 3-2, i s’havia de jugar una pròrroga dividida en dues parts de cinc minuts cadascuna. Ambdós equips van arribar cansats, però novament era el conjunt arlequinat qui portava la iniciativa al temps extra. El partit es va poder decidir al primer minut de la pròrroga: una blava per Mario Rodríguez va atorgar l’oportunitat de nou a Biel Llanes de trencar el partit. En aquesta ocasió, el de Castellnou de Seana va voler canviar l’execució i Adrià Català li va endevinar les intencions.
La resta de l’extra time va passar sense grans ocasions, a banda de dos boles al ferro de Gastón “Tonchi” de Oro, ja que ambdós conjunts es van col·locar amb 14 faltes, a només una de concedir una directa que podria haver estat definitiva. L’eliminatòria s’havia de decidir a la tanda de penals, i al cap dels aficionats arlequinats encara ressonava l’eliminatòria que es va decidir de la mateixa manera ara fa quatre anys davant l’Scandiano, també rival italià i també als vuitens de final de la World Skate Europe Cup. La porteria escollida va ser l’altra, la més propera a la grada d’animació igualadina; també algú recordaria alguna altra tanda de penals mítica viscuda a aquella porteria de Les Comes, com la de la Final de la Copa d’Europa de la temporada 98/99 que l’Igualada va guanyar-li al Porto.
Cinc penals obligatoris per cada equip: el primer en xutar va ser Gerard Riba, però el seu xut centrar el va aturar Adrià Català. El Grosseto es podia posar al davant, però Max Thiel es va trobar amb una mà salvadora de Torrents per mantenir l’empat. El següent va ser Marc Rozué, però es va topar amb el casc del porter reusenc. Stefano Paghi va buscar un xut potent entre cames de Torrents, però el porter igualadí també va aturar el
segon penal. Ni Cervera ni Tonchi van ser capaços de transformar el tercer penal dels seus respectius equips.
Marimon va executar el quart amb un xut ras, però el va tapar l’arquer del Grosseto. Mario Rodríguez va enviar el seu llançament directament fora. La darrera execució del bàndol local va caure a les mans de Marc Carol, però el 32 arlequinat també va topar amb la muralla italiana. El capità del Grosseto, Pablo Saavedra, va agafar la responsabilitat del cinquè i definitiu penal: si marcava, l’Igualada estaria eliminat de la WSEC. Però el Sant Torrents va tancar les guardes per evitar el gol visitant i enviar el partit a la mort sobtada.
Tety Vives, el capità igualadí i un dels millors xutadors de l’equip, va plantar la bola amb delicadesa al punt fatídic. El seu xut de pala va rebentar el travesser de la porteria italiana i la bola (avui sí) va entrar dins la porteria. Golàs de Tety i eufòria mesurada a Les Comes, perquè el Grosseto encara tenia la possibilitat d’empatar la tanda. Serse Cabella va assumir la responsabilitat i després d’un primer gest de xut, va executar i la seva bola va marxar lluny de la porteria igualadina.
L’Igualada Rigat acabava de certificar la seva presència als quarts de final de la WSE Cup amb una victòria agònica, d’infart, però de les que encara tenen millor regust. Els jugadors i l’afició es van fusionar en un, mostrant la gran comunió que té el club amb els seguidors arlequinats, i celebrant la proesa que havien aconseguit tots junts després de lluitar durant més de dues hores de rellotge.
El conjunt entrenat per Marc Muntané s’enfrontarà al Valdagno a la següent ronda de la competició, amb l’anada a Les Comes el 17 de febrer i el partit decisiu el 16 de març a terres italianes. L’Igualada Rigat abans s’haurà de centrar en el partit del proper diumenge davant el Finques Prats Lleida, a les 12:30 al Pavelló de Les Comes, per intentar seguir sumant a una Parlem OkLiga que s’ha ajustat moltíssim les darreres jornades.
