L’exregidora de Poble Actiu, Eva Pedraza, ha trencat el silenci sobre la seva sortida de la formació cupaire ara fa dos anys pel que en aquell moment va definir com “pràctiques tipificades com a violències”.
Després d’un procés intern en el sí del partit a nivell nacional –que no ha satisfet l’exregidora- i just abans de l’acte central de presentació de la candidatura dels cupaires a les properes eleccions, Pedraza afegeix detalls de la seva sortida de Poble Actiu en un comunicat que reproduïm parcialment a continuació:
Més de tres anys des que vaig demanar una mediació per tractar els problemes dins l’assemblea, més de dos anys des que es va iniciar la comissió d’abordatge de les agressions que vaig patir al si del partit Poble Actiu-CUP Igualada i que em van fer abandonar les funcions de regidora. Tot just s’ha tancat la comissió fa unes setmanes. Un temps injustificablement llarg, re-traumatitzador, inassumible.
Un procés en el qual la comissió del partit nacional ha reconegut les violències i, encara més, la comissió mateixa ha estat també agredida durant el seguiment, l’informe emès per la comissió assignada pel partit central diu literalment “Dinàmica assembleària agressiva amb la dissidència política i poca cultura i eines de gestió de conflictes polítics. En aquest sentit, les persones que hem gestionat el cas, hem rebut ocasionalment alguns atacs i comentaris amb menyspreu”. Amb tot, un procés que no ha tingut conseqüències pels agressors, com a mínim de serioses. Un seguiment temporal, un curset i prou. Ni tan sols s’ha aplicat el protocol aprovat per les dones de la CUP Països Catalans, doncs s’ha tractat com a agressió aïllada malgrat tractar-se d’agressions agreujades mantingudes en el temps durant set anys. Això hauria d’haver comportat expulsions i algun comportament reparador. Res d’això. En tot cas unes disculpes públiques que des de Barcelona em van compartir per tal que jo les definís i que poble actiu va «retallar». Com a resultat es va publicar un comunicat a Twitter de Poble Actiu, no es va enviar a premsa ni a cap altra xarxa, titulat “Comunicat”; que com a element reparador deixa molt a desitjar ja que a més de fer-se amb tal foscor, són disculpes que he definit jo, és a dir, jo em demano disculpes a mi mateixa. Pot existir una reparació més ridícula i inefectiva?
Segurament NO.
Vist que el partit central s’estima més la subsistència del partit a Igualada a què aquest compleixi amb els principis ètics i polítics bàsics, em veig empesa a fer un mínim de justícia fent un exercici de transparència amb aquest comunicat. Espero que com a mínim pugui servir a futures víctimes que s’acostin al partit amb la creença que és un partit que prioritza els principis que bé usa com a eslògans. Desenganyeu-vos, són només eslògans. En la seva gran aclaparadora majoria, ni són feministes, ni són transformador@s, ni són gaire d’esquerres. Cada cop que aquest partit parla de feminisme, transformació o lluita social, mor un gatet. Ho dic amb coneixement de causa.
El 2015, quan tot va començar, aquest partit estava format bàsicament per dues colles d’amics enfrontades entre si, a més d’alguns inconscients que no érem capaços de veure què passava en segon pla. Quan jo em vaig adonar de la gravetat de l’assumpte, ja estava fins al coll i encara pensava que tindria la capacitat de canviar les coses. Il·lusa.
El comunicat assenyala també amb noms i cognoms les actituds que reprova l’exregidora dels seus companys de Poble Actiu. Aquest fragment ha estat eliminat per decisió d’infoanoia a l’espera de poder obtenir una rèplica de les persones que apareixen citades al comunicat. L’escrit de l’exregidora conclue dient que que
Espero que cap d’ells/es rebin mai un lloc de representació destacat perquè no el mereixen.
Afortunadament ja soc lluny de tanta baixesa.
El meu vot, ara com ara, és orfe.
Eva Pedraza Aguilera