Georgina Guixà
Ja ha arribat l’estiu. I no perquè ho digui jo (si per mi fos, no arribaria mai) ni perquè ho notem en la temperatura infernal que ens puja directament de Mórdor. Res d’això. L’estiu ja és aquí perquè els amics d’Estrella Damm ja han fet el seu anunci anual de festa, bon rotllo, platges mediterrànies i gent maca. Amb la diferència que aquest any el curt és lleugerament diferent de campanyes anteriors. Ens havien acostumat a curts tallats pel mateix patró, però La vida nostra, dirigit per l’actor i director Raúl Arévalo, reflexiona sobre prendre decisions difícils per continuar endavant i viure la vida que has escollit viure. “Saps què és l’únic que pots fer quan l’àncora s’enroca?” li pregunta Álvaro Cervantes a Tyrion Lannis… perdó, vull dir a Peter Dinklage caracteritzat d’investigador privat a l’estil Magnum; aquesta pregunta és la clau del curt amb un joc de paraules inclòs que ja descobrireu.
El director madrileny ha optat per ubicar l’acció del curt entre Amsterdam i Sitges, dues destinacions clàssiques de feina i oci entre els joves, i entremig ha col·locat Peter Dinklage fent de veu de la consciència sortit directament d’una sèrie americana molt anys 80. Després d’algun moment de reflexió i de drama, apareix (d’això Raúl Arévalo no se n’escapa) el bonic jardí vora el mar on s’hi fa una festa on sona de fons la cançó Estrella de l’any. Aquesta vegada la cançó és (Don’t fight it) Feel it, de Sam Cooke, però a la festa del jardí l’interpreta el mateix Dinklage, aprofitant al màxim el seu carisma i el ganxo que genera des de la seva primera aparició a Game of Thrones.
Els protagonistes? Un encert tots quatre. Òbviament el reclam és Peter Dinklage (com ho va ser l’any passat Jean Reno o fa dos Dakota Johnson), però també tenim Marcel Borràs, a qui hem vist recentment protagonitzant Incerta Glòria, Álvaro Cervantes, al cine l’any passat amb 1898: Los últimos de Filipinas, i Inrgid García-Jonsson, mig sevillana mig sueca, coneguda pel film Hermosa juventud. Els tres són joves promeses del cine nacional, reconeguts per la crítica i amb una projecció ascendent que, sens dubte, seguirà aquest camí amb l’anunci d’Estrella Damm al currículum.
Menys “mediterràniament” i amb més contingut emotiu d’aquell que et fa reflexionar, La vida nostra juga amb el tòpic de ser feliç amb la vida que has escollit viure, mirar endavant i ser valent, i sobretot, no ancorar-se en els records del passat, tot sense posar-se melodramàtic en excés. I tot això amb el punt d’humor imprescindible que aporta Peter Dinklage només de posar un peu a la pantalla i la banda sonora de “bonrollisme” marca de la casa. Estrella Damm i estiu, el tàndem indestructible.
