Després que una auditoria elaborada per la Diputació de Barcelona xifrés en poc més de 3 milions d’euros els actius de la companyia Aigua de Rigat a Igualada, els grups polítics d’esquerres de l’Ajuntament consideren «fortament viable» la gestió integrament municipal del servei.
ERC, Socialistes d’Igualada, la CUP i Decidim Igualada han exposat públicament i de forma conjunta el seu posicionament, que passa per avançar cap a un model de gestió pública. Les mateixes formacions van denunciar a finals de 2015 que Aigua de Rigat prestava el servei a la ciutat sense cap mena de concessió administrativa. El govern municipal va reconèixer la situació però va situar com a molt llunyana la possibilitat de municipalitzar un servei amb uns actius que des del govern es xifraven en uns 30 milions d’euros.
Ara que l’auditoria xifra els actius en una desena part d’aquella quantitat, Albert Mateu (CUP) qualifica de «greu irresponsabilitat» l’actitud del govern de Marc Castells. Des d’ERC, Josep Maria Palau reclama al govern «diligència» per resoldre la situació i «que no faci com ha fet amb el POUM». El regidor republicà posa la situació actual del servei de l’aigua a Igualada com «un exemple del mal govern econòmic que ens surt molt car».
Palau fa referència als 577.000 euros que obté de beneficis Aigua de Rigat. La resta, prop de 300.000 euros, es queda en mans de l’Ajuntament d’Igualada, que té un terç de les accions de l’empresa.
I aquí ve un altre dels punts que qüestionen els grups de l’oposició, a excepció del PP. La presència de tres regidors del govern al consell d’administració d’Aigua de Rigat -i especialment els 36.000 euros que reben cada any de la companyia- suposen un «clar conflicte d’interessos» a l’hora de resoldre aquesta situació. Tot i que manca l’auditoria econòmica del servei, els grups d’esquerres han indicat que la valoració global de la companyia se situa al voltant dels 10 milions d’euros. En aquest cas, l’Ajuntament d’Igualada tindria una participació d’un terç d’aquests actius.
En qualsevol cas, els grups coincideixen a afirmar que l’Ajuntament d’Igualada almenys rep alguna mena d’ingressos de l’empresa del grup Agbar, un fet que no es produeix a la Pobla de Claramunt i Vilanova del Camí, municipis on tampoc s’ha regularitzat encara la situació legal del servei.
Dario Castañé, portaveu de Decidim Igualada, remarca que els tres regidors que seuen al consell d’administració «cobren sobreseous per no fer res» i lamenta que la presència de l’Ajuntament a la companyia es tradueix en «un control institucional inexistent». Castañé reivindica que la gestió d’un bé públic com l’aigua es desenvolupi amb eines de participació i amb una visió de Conca d’Òdena.
En la mateixa línia s’expressava Jordi Riba, portaveu dels Socialistes d’Igualada, que considera que «cal un pacte de l’abastament de l’aigua a la Conca d’Òdena» i que cal fer-ho a través d’una «fórmula pública i mancomunada». Els regidors d’esquerres neguen que es tracti estrictament d’un posicionament «ideològic» i asseguren que els números de l’auditoria fan possible un model de gestió pública.
El proper dimecres 14 de març, a 2/4 de 8 del vespre, a l’Espai Cívic Centre, s’ha organitzat una xerrada per parlar dels models de gestió de l’aigua. Es posaran sobre la taula casos com el de Manresa i Vilafranca, que han apostat per un model de gestió pública.
