Una barana de ferro forjat amb una mena de raigs que recorden l’energia elèctrica corona un edifici del discret carrer del Sol del barri del Rec d’Igualada. És l’edifici modernista del 1903 que forma part del complex que allotjava l’empresa Electra Igualadina, fundada aquell mateix any, i que va ser la primera a utilitzar l’electricitat. Nou anys després es va començar a distribuir electricitat als domicilis i a les vies públiques de la ciutat.

L’arribada de les línies d’alta tensió a Igualada, als anys vint, va comportar afegir una segona planta a l’edifici, amb una estètica absolutament funcional, sense cap tipus d’ornament exterior i allunyada de l’estil original.

Endesa, companyia propietària de l’immoble, enderrocarà aquest segon pis –amb el vistiplau municipal, ja que està protegit– i construirà una nova coberta amb volta catalana, respectant l’estil de l’edificació original. L’actuació significarà una inversió de 140.000 euros per part de la companyia i es preveu que estigui enllestida a final d’any.

La rehabilitació servirà, a més, per garantir el subministrament als 3.200 abonats als qual dóna servei aquesta central, que té una potència de 12.700 kW i 21 centres de transformació.

Un arquitecte prolífic a Igualada

L’autor del conjunt industrial va ser Isidre Gili i Moncunill, arquitecte modernista que va dissenyar –sovint amb Pau Salvat i Espasa– alguns dels edificis més emblemàtics d’aquesta etapa a Igualada. A més de cases com Cal Sistaré, Cal Blay i Cal Fidel Serra, Gili va projectar el recinte de l’Escorxador d’Igualada, que va ser recuperat fa una dècada. Pitjor sort va córrer el mercat cobert que hi havia a la plaça de l’Ajuntament d’Igualada. Conegut popularment com “la Pajarera”, va ser enderrocat a la dècada dels seixanta. Seu també és el projecte de l’edifici d’habitatges conegut com a “ca la Mamita”, a la plaça Pius XII, i el de Cal Ratés, a tocar de la Basílica de Santa Maria. En l’àmbit industrial, també va projectar la fàbrica de Cal Salinas.