Un any més, i ja en van deu edicions, Igualada va celebrar la Festa de l’Arbre de Maig. Un pi de 21 metres d’alçada es va plantar el passat dissabte al bell mig de la plaça Pius XII. Era la culminació d’una gran diada que va combinar aspectes culturals, tradicionals, esportius i mediambientals, i en la qual s’hi va observar una gran implicació i participació de la ciutat.
Sense son a les orelles i amb moltes ganes, un grup de persones es van reunir a les 7 del matí a la plaça Pius XII, convocades per l’Associació Arbre de Maig d’Igualada. El grup integrat per gent de totes les edats va fer camí cap als boscos situats entre els municipis de Vilanova del Camí i Santa Margarida de Montbui. Un cop allí, van tallar un pi ben alt, recte i prim escollit uns dies abans. L’arbre, altrament anomenat «Maio», va ser tallat a cops de destral i amb l’ajuda d’una corda i la força de tothom es va fer caure. Seguidament es va desbrancar, tot deixant-ne les branques de la part superior. Durant tot el matí es va procurar treure l’arbre del clot on estava i, posteriorment, hi va haver un bon esmorzar amb coca i pa amb tomàquet amb botifarra per tal d’agafar forces per al següent acte de la festa: la portada de l’arbre fins a Igualada. La calor, la manca de gent i el pes de l’arbre (uns 1000 kg) van fer impossible que l’arbre es portés a sobre les espatlles, i es va optar per dur-lo arrossegat per un cotxe. L’arbre va arribar a la plaça vora les quatre de la tarda, on els participants van gaudir del dinar popular. Seguidament es va procedir a retirar l’escorça de tot el tronc, a excepció del plomall. La fusta tendra de color beix clar quedava al descobert, amb un tronc ben llis i net. Sense més demora, va tenir lloc el moment més esperat de la festa: la plantada de l’arbre. Amb ajuda de forques, cordes i molts braços, el «Maio» es va plantar al mig de la plaça amb gran espectacularitat. Un cop assegurat a la part inferior amb tascons de fusta, el «Maio» d’Igualada tornava a lluir al mig de la Plaça Pius XII davant l’esclatat de joia i de grans aplaudiments de tota la plaça. Va ser, sens dubte un èxit col·lectiu fruit de l’esforç de tothom.
Passades les set de la tarda es va donar pas al concurs de grimpaires. Una dotzena de valents de la ciutat van desafiar la gravetat enfilant-se al llarg tronc de l’arbre de Maig. Per raons de seguretat, estaven assegurats amb corda i arnès. Als que van aconseguir arribar fins al plomall se’ls va recompensar amb un fuet. A més, els més ràpids es van endur una pota de pernil. Uns premis ben merescuts per a uns àgils grimpaires (el més ràpid no va tardar ni tres a arribar dalt). Finalment, per cloure l’acte, hi va haver una actuació musical del duet Bonjoch&Massana i un punt de trobada de música folk i tradicional. La música i les danses al voltant de l’arbre es van allargar fins passades les deu del vespre, que es va posar punt i final a la desena edició de la festa. Després de les dificultats del matí, la tarda va recuperar els actes amb força i espectacularitat. L’entitat ha agraït la col·laboració de totes les empreses, entitats i persones que van fer possible la festa.
GARRULEO!!! en máxima potencia!.
En unos pueblos les da por tirar cabras del campanario.
Aquí por cortar el árbol más alto y arrastrarlo a la plaza del pueblo. ¿Cultura tradicional?…
Evolucionen por favor .