Inici Joan Carles González Caldito L’Anoia repressiva

L’Anoia repressiva

COMPARTIR

Juan Carlos González

500 euros a 10 veïnes vilanovines per, suposadament, enganxar cartells referents al referèndum del passat 1 d’octubre a la via pública i vulnerar l’ordenança de civisme de Vilanova del Camí. Si l’alcaldessa de Vilanova del Camí, Noemí Trucharte, tenia la intenció que aquests fets passessin sense pena ni gloria, ha aconseguit tot el contrari perquè ha esdevingut vox populi.

Amb un total de 5.000 euros (500 euros a cadascuna de les 10 persones sancionades), el govern del consistori vilanoví ha executat la sanció més alta que contempla l’article 56 de l’ordenança de civisme de Vilanova. La mesura fa molta pudor a castig i odi vers un col·lectiu determinat perquè la sanció més alta es posa normalment a les persones reincidents, excepte aquesta vegada. Si bé la decisió del govern de Trucharte és un error polític que pagarà a les urnes, el que també és cert és que l’ordenança de civisme de Vilanova és tan restrictiva com exagerada perquè limita la llibertat d’expressió dels i les seves veïnes amb la possibilitat de sancions elevadíssimes. L’ordenança de Vilanova, però, no és l’única: les d’Igualada i Montbui son similars.

A Igualada, per exemple, l’article 33.3 de l’ordenança de les persones, els béns i la tinença d’animals especifica que queda prohibit enganxar i col·locar cartells a la via pública, façanes d’edificis, elements de mobiliari urbà i espais comuns. Aquestes accions es consideren molt greus i es sancionen amb multes d’entre 300 i 450 euros. Per la seva banda, l’article 70 de l’ordenança municipal de convivència ciutadana de Montbui dóna a entendre que tampoc es poden penjar cartells a les superfícies urbanes no destinades o autoritzades expressament per a publicitat, acció que es sanciona amb multes d’entre 30 i 750 euros.

Les tres poblacions anoienques tenen unes restriccions i sancions prou similars, però no totes tres actuen de la mateixa manera. De fet, mentre a Igualada els llaços grocs s’han realitzat amb la connivència de l’alcalde, l’equip de govern vilanoví ha generat víctimes. Per la seva banda, Montbui ha retirat tot el material en relació a l’1 d’octubre i als presos polítics, però sense culpables. Això demostra la nul·la neutralitat d’aquestes tres ordenances “cíviques”, ordenances que a més de ser exageradament restrictives, persegueixen la llibertat d’expressió més bàsica de la ciutadania.

De fet, fins fa 15 anys la penjada de cartells era quelcom popular, una manera amb la qual la ciutadania i les seves entitats tenien la possibilitat d’expressar-se arreu del municipi. Publicitat d’esdeveniments populars, gent que cercava feina, denúncies de desaparició de persones i animals, etc., són exemples de llibertat d’expressió. Avui aquesta possibilitat està totalment restringida a espais determinats de poca visibilitat i en perill d’extinció, i malgrat hi ha qui defensa que és per motius de neteja viària, temo que la realitat és la de limitar la llibertat d’expressió dissident de la ciutadania. Les conseqüències, però, les paguem tothom.

Reflexionem: independentment del color ideològic de cada consistori, la llibertat d’expressió sempre brolla, sigui aquesta pels motius que seguin. Cap ordenança municipal pot aturar la llibertat d’expressió, sinó només castigar-la i, de fet, això és el que fan quan prohibeixen enganxar cartells als espais públics. Certament, creia que érem una societat democràtica, però resulta que en nom del civisme prohibim la llibertat d’expressió. Un exercici de cinisme propi de les societats malaltes que no accepten la diversitat, ja que no té cap sentit que l’enganxada de cartells als espais públics, expressió més primària i vulnerable de qualsevol ciutadà, s’hagi de multar.

Avui a Vilanova es restringeix la llibertat d’expressió dels independentistes i demà a Igualada es restringirà la llibertat d’expressió de qui reclama millors serveis: demà passat, però, tota la Conca d’Òdena perseguirà a qui pengi cartells en defensa d’unes pensions dignes. La queixa i la dissidència estan perseguides. Queda un any per a les properes eleccions municipals. Pensem-hi.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*