El passat 20 de setembre, en un dels racons més emblemàtics del claustre de la Seu Vella de Lleida, va tenir lloc la vint-i-cinquena presentació del llibre “Avi, et trauré d’aquí!” (Edicions Saldonar, 2019) de l’escriptor capelladí Joan Pinyol. L’espai tenia un valor molt simbòlic perquè el 5 de març de 1939, precisament en aquella part de l’antiga catedral, convertida aleshores en un camp franquista de concentració i classificació de presoners republicans, va morir l’avi de l’autor del llibre, el també capelladí Joan Colom Solé, a causa de les pèssimes condicions en què tenien els presoners.
L’acte el va obrir Miquel Pueyo, alcalde de Lleida. Primerament va manifestar que després d’haver llegit el llibre amb molt d’interès, com a republicà i com a màxim representant de la Paeria de Lleida, s’havia sentit interpel·lat en moltes pàgines. A continuació va passar la paraula a l’historiador manresà Joaquim Aloy, encarregat de la presentació i nebot d’una altra víctima d’aquell camp de presoners que abans de ser inhumat a la fossa del cementiri de Lleida va poder ser recuperat per la família i enterrat a Manresa. Joaquim Aloy va explicitar la lluita del capelladí i va detallar el contingut del llibre tot fent èmfasi en els moments més emotius. A continuació va intervenir l’autor. Des d’una absoluta emoció Joan Pinyol va traçar el perfil del seu avi durant els cinc mesos que va ser mobilitzat per l’Exèrcit de la República i el va definir com un home de pau que va morir a la guerra sense entrar en guerra, que va ser profanat després per una dictadura despòtica que va robar cossos de víctimes en benefici propi i finalment remogut per una suposada transició a la democràcia que no és tan modèlica com ens la volen fer creure. I ho va constatar amb el repàs dels anys que fa que lluita per treure l’avi del costat del seu botxí i de totes les oposicions amb què s’ha trobat en el camí cap a l’objectiu final. Abans d’acabar la seva intervenció va proposar a l’alcalde de fer un acte públic a Lleida en record dels 502 cossos, entre els quals el seu avi, que el 21 de juliol de 1965 van ser profanats de la fossa del cementiri d’aquesta ciutat i traslladats en secret al Valle de los Caídos. L’acte el va cloure Miquel Pueyo amb una intervenció sensible, ferma i compromesa per tal de combatre l’oblit de tants fets del final de la guerra que van tenir Lleida com a escenari. Va explicitar algunes actuacions que des del seu govern ja s’han començat a materialitzar en aquest sentit i va remarcar la predisposició, tant pròpia com del govern de la Paeria que encapçala, a l’hora d’anar recuperant la memòria històrica que ha estat intencionadament silenciada durant tantes dècades. En un missatge al seu compte de twitter poc després de la presentació ell mateix va afirmar: Ha estat un plaer presentar aquest llibre. Un exemple de com d’important és no oblidar, recordar els nostres orígens i recuperar la memòria i la dignitat que ens van prendre.
A la presentació del llibre de Joan Pinyol, organitzada pel Consorci del Turó de la Seu Vella, Edicions del Saldonar i la Paeria de Lleida, hi van assistir nombroses persones a les quals l’escriptor capelladí va dedicar després el llibre, i també van tenir l’ocasió de fer una visita guiada nocturna a càrrec de Joan Baigol, director del Consorci del Turó de la Seu Vella pels vestigis de la guerra civil avui encara presents en el conjunt arquitectònic més singular de la ciutat de Lleida.
