http://paulinajordanh.tumblr.com/
@paulinajordanh
Sóc una convençuda de que el veritable poder està en les persones, encara que molts creguin que tot el que estem vivint sols és gràcies a la tecnologia.
Sóc equatoriana i per aquestes coses del destí, visc a Igualada desde fa diversos anys.
Sempre he treballat en comunicació a nivell de mitjans o de gestió d’organismes empresarials, específicament al sector de la pell.
Després de quedar-me a l’atur (la qual cosa va ser un xoc important) vaig decidir apuntar-me a la moda emprenedora i aquí estic, pagant impostos, lluitant per clients i sostenint-me amb les ungles al món laboral. I encara que sembla molt cansat, la majoria de les vegades m’ho passo genial.
Així que si llegeixen aquest espai, es trobaran anècdotes sobre la vida a Catalunya i el que et passa quan ets immigrant i emprenedor.
Fa 10 anys em van convidar a venir a «Espanya» per un projecte de cooperació. Em van mentir, perquè quan vaig aterrar a Barcelona, ??vaig arribar a un altre lloc.
Sóc ANDINA, i de la mateixa manera en què aquí els ensenyen la COLONITZACIÓ i com eren les cultures indígenes d’una manera, a nosaltres també ens ensenyen ESPANYA d’una altra.
En resum els anys d’estudi sobre «La Madre Patria», quedarien resumides per a mi en:
COLONITZACIÓ, MESTISSATGE, DESTRUCCIÓ, LLIBERTAT i en l’era moderna manolas, VI, BOUS, FLAMENC. Potser el resum els soni va, però així ho havia assimilat. Ningú va dir mai que aquí cohabiten històries de nacions o cultures que no es corresponen amb l’altra realitat. I que al meu humil entendre no resten, sinó sumarien una grandesa incalculable.
Però quan vaig arribar la primera vegada a Barcelona i gairebé de seguida vaig venir a Igualada, em vaig quedar impressionada.
PRIMER per l’idioma: clar que ens parlaven en un perfecte ESPANYOL, però aquí es parla català.
SEGON pel paisatge: fins i tot en això és diferent Catalunya, doncs Monserrat no té res a veure amb la idea geogràfica que ens «venen» d’Espanya.
TERCER pels costums: lluny de la paella (que aquí també es menja i molt bona) vaig conèixer impressionada el PA AMB TOMÀQUET i el cava. Impossible no quedar enamorada d’una gastronomia tan simple però deliciosa.
i QUART per la idea de nació que tenen en el fons del cor.
Ara visc aquí, feina aquí, veig com els meus fills creixen aquí i hi ha una cosa que des de fa uns anys CREIX, CREIX sense parar i és un sentiment de pertinença cap al que aquesta gent ÉS.
I sí senyors, són CATALANS. Cada dia sento, veig i escolto que ja no volen seguir sent una altra cosa. Volen, volen i esperen que els seus fills siguin CATALANS.
Així, un dia va venir el meu company de treball David a l’oficina i ens va explicar que s’unia a una proposta d’un grup de bojos, per fer ni més ni menys que UN STOP MOTION PER LA INDEPENDÈNCIA. I va ser així, tal qual UN GRUP DE VOLUNTARIS igualadins van decidir dedicar les seves tardes a planificar la trobada de més de 2000 voluntaris, per crear una ESTELADA HUMANA per unir-se a molts dels actes que al llarg i ample d’aquesta nació, s’estan donant cada vegada amb més freqüència i vehemència.
Jo que escolto també als de l’altre costat del toll, vull explicar una cosa: AQUÍ NINGÚ DIU COSES COM QUE «ESPANYA» ÉS DOLENTA, o que la seva cultura no serveixi. Aquí l’únic que volen és ser el que porten en el seu cor, en la seva cultura i en la seva història.
Com nosaltres podem ser EQUATORIANS, PERUANS, BOLIVIANS, etc sense haver de renunciar al nostre ésser d’ANDINS, LLATINS o INDÍGENES.
Escric això, perquè aquest cap de setmana s’han donat dos ESDEVENIMENTS tan importants que no vull deixar d’explicar: D’una banda, es va presentar EL VÍDEO DE LA ESTELADA HUMANA, en què de forma tan petita i discreta participo com BITSCUITS (van haver moltíssims voluntaris) i un CONCERT PER LA LLIBERTAT que va omplir l’estadi del FUTBOL CLUB BARCELONA fins a la bandera, amb una sola premissa ..
ELS CATALANS VOLEN QUE ELS PERMETIN FER UNA CONSULTA PER LA INDEPENDÈNCIA.
Jo no sé si quin serà el resultat. Però tenen dret a la consulta, com nosaltres vam tenir dret al nostre 10 D’AGOST.
NOMÉS UNA COSA MÉS, aquí els deixo l’enllaç del vídeo de L’ESTELADA HUMANA, a mi se m’ha posat la pell de gallina i això que només soc una migrant, havien veure la cara del meu bon amic David l’endemà de l’esdeveniment. ÉS UNA COSA ESTRANYA QUE ENCOMANA.