“Anar amb el cor a la mà», una expressió que vol dir, entre altres coses, ser autèntic, fiable, lleial. Una persona és honrada quan harmonitza les paraules amb els fets. Aleshores és una persona amb identitat i coherència, amb motius per estar ben orgullosa d’ella mateixa. Que no fa accions dolentes ni enganyoses.
“Una mare i el seu fill petit surten d’una botiga. De sobte, el nen s’atura i obre els ulls com unes taronges. S’adona que a la mà porta una joguina que ha agafat de la tenda. S’ha oblidat de tornar-la o demanar-li a la mare que la comprés. Amoïnat, demana ajuda a la seva mare. Ella el tranquil•litza i el porta a la tenda perquè pugui tornar la joguina i demani perdó. La mare se sent feliç i està molt orgullosa del seu fill….” nosaltres també ?
El primer repte és ser honrats amb nosaltres mateixos ja que, a causa de la imperfecció, ens és molt fàcil caure en l’autoengany. Per això no podríem dir mentides…. potser no en diem sempre, però tampoc tota la veritat, en la majoria de les activitats que fem. Cal una honradesa intel•lectual, emocional, en el treball, per totes les parts, i de convivència familiar i ciutadana…
Bé, si pregunteu en un infant o jove què vol dir ser honrat, segurament no sabrà ni què respondre… I en els adults o grans es posaran a riure… “ no siguis innocent…” diran.
Doncs bé, això de no tenir cap mirament ni cap desig de ser honrat, ens ha portat a la situació actual de crisi econòmica, social, etc., però no només dels polítics, no, de la societat en general, que bé d’allò que us deia de la falta d’educació a casa i a l’escola, i sobretot del mal exemple del carrer.
Un exemple clar de falta d’educació, d’honradesa, i per tant de confiança, són els Bancs i tot tipus de negoci especulatiu,… En els polítics es veu més, doncs els mitjans informatius estan a la que salta…encara que no sigui veritat. Ser president de la Comunitat de veïns i quedar-se amb el diners, no surt a les noticies, però passa molt vegades, per cert ara és molt normal que els bancs, propietaris de molts pisos, no paguen la quota de la Comunitat de veïns… i es queden tant amples, amb un greu prejudici, per les famílies normals, dels diferents edificis. Mireu mentre la Justícia la representin amb els ulls tapats, no anirem bé amb res.
Tampoc mentre necessitem tants advocats, procuradors, fiscals, jutges, etc. no anirem endavant en el procés evolutiu personal i de la societat en general. El conte del Pinotxo hauria de ser real, que quan no diguéssim la veritat ens creixés el nas, però tindríem un greu problema per anar en cotxe, en bus, metro etc. ja que es necessitaria el doble d’espai… Jo penso que només acabem de néixer, ja enganyem als pares, després als avis i a partir de la llar d’infants comencem amb tota mena de mentides o de ploramiques per fer veure el que no és. Manoi, això amb els anys augmenta, tant, que de vegades perdem el sentit de quina és la realitat, per això la honradesa brilla per la seva absència. A vegades ens creiem més al mentider, que aquell que ens diu la veritat… L’altre dia explicaven un acudit; “un autocar ple de polítics té un accident a prop d’un poblet, i sang per tot arreu… i els enterrant. A les poques hores arriben les autoritats i pregunten que ha passat… tots morts? Sí, responen… tots ? …ni havia algun que deia que no estava mort, però com els polítics sempre diuen mentides… “Per sort moltes vegades es compleix allò de que, “s’atrapa més aviat un mentider que un coix …” però és igual, ara hi ha molt de morro i nas, diria jo, i el que en té més sembla que triomfi… a més a més si suma que el que té més diners també pot sortir-se amb la seva, per allò de que pot pagar un millor advocat, que no pas amb la raó.
Segurament sóc pesat parlant d’uns valors passats de moda, però no i veig cap sortida sinó els recuperem, fent un canvi de mentalitat. I aquesta és la meva opinió, que espero la mediteu una estoneta.