Núria Vinyals
Conversare significa donar voltes (versare) en conjunt (con).
Si bé durant un llarg període ha estat vital per la humanitat, és una pràctica en recés en la societat actual. Conversem sovint? Amb els de casa, els amics, coneguts que trobem…?
Lluny queda aquell dia que el Jesús li va dir a la Sefa en acomiadar-se a la porta del forn: “A la tarda vindré a petar la xerrada amb el Jaumet.”
I és que les nostres ocupacions i distraccions ho han relegat al mínim interès en la majoria dels casos. Una part majoritària del nostre temps la destinem a les noves tecnologies: mòbils, ordinadors i la televisió. Ens deixem seduir per la caixa que parla fins i tot en els àpats i el mòbil s’ha convertit en una extensió de nosaltres mateixos i hi ha qui es relaciona amb més intensitat amb llunyans que amb els que té al costat.
Diguem prou! Proposem-nos fomentar la conversa, l’intercanvi d’opinions, informacions, sentiments…
Ens haurem d’entrenar a conversar, a donar voltes en conjunt a allò que ens agrada, el que ens preocupa, el que ens sorprèn, les notícies…. I sense caure en un interrogatori, trobarem motius per esplaiar-nos verbalment amb els nostres fills i filles, la parella, amics.
Molt plaent és parlar amb els de casa, escoltar-los sense pressa, amb interès, com a única ocupació durant una estona, talment un regal per emissor i receptor.
Repeteixo: No em refereixo a l’interrogatori sobre el compliment dels deures del dia i l’esdevenir quotidià, sinó a explicar-nos lliurement, entenent-nos els dos en el mateix nivell i nodrint-nos mútuament.
I a l‘escola, generem experiències i compartim-les en la conversa, on de manera fluïda cada infant aprengui i gaudeixi exposant els seus coneixements. Es tracta que la quitxalla aporti d’una manera natural i sense que el mestre dirigeixi ni ordeni, sense aixecar la mà ni esperar que algú els doni torn. El mestre esdevé un més en una rotllana d’expressió. I repensem la distribució del mobiliari per afavorir aquesta pràctica.
Si a totes les edats donem espai per a la conversa, naixeran preguntes espontànies que ens obriran portes i finestres de bat a bat al coneixement, a la curiositat, al goig i a retornar-nos el ser humans.
Diem que “els nens parlen quan tenen coses a dir i escolten quan el de davant els sembla interessant.”
I si aquest aprenentatge l’adquirim plenament, dia vindrà que la gent usarà la paraula per parlar, entendre’s, discrepar i arribar a acords. De ben segur disminuiran les baralles, els judicis injustos i els nervis innecessaris. Amb temps i paraula serem més feliços.
