La comunicació i la soledat

Estem en un espai temps ple de mitjans de comunicació, però la soledat de les persones va en augment.  Volem viure rodejats de persones, sentir-nos part de una societat, però a vegades ens aïllem, desconfiem, tenim por de fracassar en el nostre entorn social, no ens sentim segurs en un Món globalitzat. La soledat pot ser una qüestió personal, per naturalesa, però també degut al tipus de vida que vivim, diuen les estadístiques que en els països industrialitzats una de cada quatre persones pot estar vivint en soledat i això diuen que perjudica la salut, doncs una persona que se sent sola sol estar més angoixada, deprimida i hostil, per tant per les ganes de fer certes activitats.

Sí, avui en dia tenim un munt de mitjans per comunicar-nos, però realment trobar-se de cara a cara i dir-se les coses mirant els ulls, s’està perdent. Ja ho he dit alguna vegada, abans veies les parelletes anar agafades, tot passejant, ara cada un va amb el seu mòbil… amb perill de topar amb algú…. Haig de reconèixer que jo ja començo ha mirar el mòbil tot caminant, si rebo algun missatge, però no vull dir això, el que vull manifestar és que moltes persones només es comuniquen a traves dels Whatsapp, del Facebook, els Mail, Twitter, etc. i rebem informacions a través de la televisió o Internet. Ara escoltar algú que t’explica que ha fet a casa, al treball, en definitiva en la vida al costat de cadascú, això s’està perdent, potser les persones grans que no dominem gaire aquests aparells, parlem més entre nosaltres.   Però el més trist és que amb tants sistemes i aparells, la soledat va en augment i no cal dir les relacions, doncs si tot ho dius en els missatges, quan parles en alguna persona no saps expressar-te bé,  i mantindre una conversa llarga costa i saber escoltar encara més.

Per això, diuen que quan una persona està trista i irritable, està demanant a crits que algú connecti amb ella. Llavors necessita els amics, els familiars per sentir-se viva, recolzada, apreciada, abrasada, en fi connectada físicament. Avui en dia veig que els més joves actuen una mica com quan fan zàping ho Whatsapp, saber estar una estona seguida amb un tema seriós no poden, es neguitegen, suposo que estar a les classes els deu costar… Concretant, moltes hores comunicant-se, però la majoria no sabem “comunicar-nos”. Però no sols els joves, no, en les associacions, amb els veïns, a la feina i no diguem dels polítics de “categoria” que no saben ni dialogar, ni comunicar-se i menys saber pactar.   Ja diuen que la societat és el reflexa del que fan els dirigents, però ara també a l’inrevés, els polítics que veiem que han sorgit de la societat, tampoc, al contrari a més a més una part important són anti tot, però viuen amb el “tot” i el pitjor és que els seus missatges tampoc creant bones expectatives envers els que els escoltem.

Les xarxes socials poden obrir noves vies per connectar-se, per no sentir-nos sols, però depèn de com es fan servir i si són substitutes de la veritable relació humana, poden fer l’efecte contrari.  Per desgràcia moltíssimes persones consideren les xarxes com un refugi, que de vegades també ens porten a connectar-nos amb persones que actuen de forma indecent i captivadores, amb un perill real. També cal remarcar que el munt d’informació que rebem de tot aquests sistemes de comunicació, ens porten un neguit i una angoixa, al veure la quantitat de noticies totalment negatives, plenes de desgràcies i de injustícies, creant també una gran frustració, si ets sensible, ho fent que quedem immunitzats davant les moltes barbaritats que rebem…                   

Actualitzem les eines tecnològiques per l’ús ponderat i correcte en la nostra vida, però no deixem que la tecnologia mati els valors humans, si és que volem un futur millor per els nostres fills i nets.     

Mostra d’alguns mitjans :