Des de la setmana passada ja es troba a les llibreries el dinovè llibre de l’escriptor capelladí Joan Pinyol. Publicat per Edicions Saldonar, en la seva col·lecció de #Periodisme, “Avi, et trauré d’aquí!” és el resultat d’una promesa. La que Joan Pinyol va fer a Joan Colom, l’avi que no va conèixer, el republicà exhumat d’una fossa comuna de Lleida per la dictadura i traslladat vergonyosament al Valle de los Caídos sense el permís de la família. Aquest va ser el compromís adquirit davant la cripta que acull els seus ossos i que vol allunyar del costat dels del seu botxí.

Després d’un pròleg de la Montse Armengou, directora del programa “Sense Ficció” de TV3, que subratlla el paper dels mitjans públics en les lluites personals a favor dels morts oblidats de la guerra, el llibre descriu en primer lloc el periple vital del capelladí Joan Colom des que l’octubre de 1938 va ser mobilitzat per la República fins que va morir en un camp de presoners de Lleida, el març de 1939, just ara fa vuitanta anys. A través de les cartes personals que va enviar a la seva esposa s’explica la seva vivència al quarter d’Horta de Barcelona, als aeròdroms de la Garriga i de Sant Julià de Vilatorta i les condicions que li van provocar la mort com a presoner a la Seu Vella de Lleida.

La segona part del llibre detalla com l’any 2008 la família va descobrir el trasllat secret del cos al Valle de los Caídos i conté el relat de tots els passos i ressons que durant deu anys ha seguit la lluita del Joan Pinyol per treure l’avi d’allí i enterrar-lo a Capellades, la població d’origen, al costat de la seva àvia. En aquest sentit s’evidencien totes les dificultats (polítiques, jurídiques i eclesiàstiques) amb què s’ha trobat l’escriptor de Capellades per assolir l’objectiu que es va marcar fa deu anys.

Una tercera part té la forma d’una carta adreçada als fills en què l’autor els prova de transmetre els valors de la seva lluita i el llibre es clou amb un epíleg de Robert Casas, professor de Cultures Ibèriques i llatinoamericanes en una universitat dels Estats Units, que subratlla el valor de la paraula humanitat en relació al culte als nostres avantpassats un cop finats.

El que n’han dit fins ara

Segons Magda Bartrolí, bibliotecària i periodista, “el llibre de Joan Pinyol és un acte d’amor d’un net al seu avi però també un homenatge a les víctimes de la guerra i a les valentes vídues i fills orfes que van tirar endavant. I és, per sobre de tot, un clam col·lectiu per treure de l’oblit els milers i milers de víctimes republicanes de la guerra civil. Un llibre que fa recordar, estremir, plorar, emocionar, enutjar-se, indignar-se i, finalment, fa alçar el cap ben alt amb la serenitat i la determinació que només s’assoleixen quan se sap que el camí que es fa és el just i correcte”. (www.saldonar.com, 23-2-2019)

Per la seva banda Roger Herèdia, president del Banc d’ADN i Familiars Desapareguts a la Guerra Civil, “el llibre del Joan Pinyol és l’exemple de la lluita contra l’oblit, la lluita per allò que han volgut silenciar. El compromís per canviar l’oblit per dignitat i vèncer, d’una vegada per totes, l’eternitat del règim. Fer de la veritat, la justícia i la reparació, els valors essencials de la nostra societat i la lluita del capelladí ha de ser l’alè d’esperança per a aquells que l’han perdut. El testimoni eixordador davant el silenci perpetuat. La força de la lluita per a la recuperació de la dignitat davant la feblesa democràtica” (www.elnacional.cat, 6-3-2019)

Per últim, i segons Jordi Creus, historiador i editor de la revista Sàpiens, “Enmig de la prosa del Joan s’hi amaguen el patiment, la impotència, la injustícia (de la dictadura primer i d’aquesta democràcia de baixa intensitat, després) i les nefastes conseqüències d’una transició que no va ser tan modèlica com alguns ens han volgut fer creure. Es tracta d’un llibre molt recomanable que s’hauria de llegir a les escoles, malgrat que, com explica la periodista Montse Armengou en el pròleg, és una obra que no hauria d’haver estat publicada mai, perquè en un país realment democràtic l’Estat ja hauria reparat el dany a Joan Colom, i als seus descendents. I que no ens digui ningú que parlem del passat. Parlem de víctimes de la democràcia que, avui dia, segueixen lluitant pel que van fer els seus ancestres, víctimes de la dictadura” (www.naciodigital.cat, 7-3-2019).

Les primeres presentacions

“Avi, et trauré d’aquí!” es donarà a conèixer en primer lloc divendres 22 de març a les set de la tarda a l’Espai Òmnium de Manresa a càrrec de Joaquim Aloy, historiador i creador de www.memoria.cat. Dos dies abans, el 20 de març, l’autor serà entrevistat al programa Més324 de TV3 per Xavier Grasset. El dissabte 23 a les sis de la tarda es donarà a conèixer a La Llibreteria de Gelida, a càrrec de Ramon Arnabat, historiador i professor de la URV. Divendres 29 a les 8 del vespre es presentarà al Teatre de La Lliga de Capellades, a càrrec de Clàudia Rius, periodista cultural i cap de redacció de www.nuvol.com. El 6 d’abril a dos quarts d’una del migdia al Centre de Lectura de Reus, a càrrec de Robert Casas i Axel Baiget. El 9 d’abril a les set de la tarda a la llibreria Documenta de Barcelona, també a càrrec de la Clàudia Rius i el 12 d’abril a les set de la tarda a la Biblioteca Central d’Igualada, també a càrrec del Joaquim Aloy.

“Avi, et trauré d’aquí!” és una lluita contra un oblit imposat i contra la deshumanització d’un Estat espanyol que, en matèria de memòria històrica, sempre ha mirat cap a altres bandes.