Joan Carles González
Mitjançant el present escrit vull referir-me a la petició de rectificació que m’ha formulat el partit Igualada Som-hi a través d’Infoanoia i aprofitar per explicar la meva opinió:
1. En primer lloc i fins on tinc entès, tant els Drets Humans (article 19) com fins i tot la Constitució espanyola de 1978 (article 20), m’atorguen i m’avalen la llibertat d’expressió i d’opinió, sense que hi hagi cap frontera excepte, entenc, aquella en la que pugui estar vulnerant altres drets, com per exemple que menysprei alguna ètnia, gènere o fins i tot classe social. Al meu article només dic, i és la meva opinió, que Igualada Som-hi no està tant lluny de VOX com ho està la CUP. Aquesta és la meva opinió, de la qual dono raons seguidament.
2. Segons el meu parer, considero que Igualada Som-hi, formada per PSC i Comuns, no està tant lluny de VOX com la CUP pels següent motius:
1. PSC-PSOE ha aplicat mesures absolutament de dretes, com són la reforma de l’article 135 de la Constitució, els desnonaments exprés de Carme Chacón, la reforma del Codi Penal al 2015 de la mà de PP i PSOE que permet acusar de terrorisme a gent innocent com la Tamara o l’Adri, els Grupos Antiterroristas de Liberación (GAL), l’aplicació del 155 a Catalunya gràcies al suport del PSOE i la negació del PSC al dret a autodeterminació quelcom que no fan els Comuns, entre moltes d’altres mesures més pròpies de la dreta que no pas de l’esquerra.
2. Algú em pot dir que això només fa referència al PSC-PSOE a nivell nacional i/o estatal, i no municipal. Bé, jo no puc entendre la separació d’un amb l’altre: si són diferents, que siguin partits diferents. Ara bé, a nivell municipal el PSC també té algunes coses pròpies de la dreta, com per exemple quan aquest va pactar uns pressupostos i una fiscalitat no progressiva amb CiU i PP el 2016 al mateix temps que l’oposició (ERC, CUP i DI) presentaven una fiscalitat progressiva. O fins i tot el silenci del PSC Igualada i de l’actual Igualada Som-hi davant el judici als presos polítics com Jordi Cuixart.
Al meu article intentava fer una reflexió kantiana sobre els fets ocorreguts amb el partit d’ultradreta VOX i l’Ajuntament d’Igualada. Sembla que Igualada Som-hi s’ha sentit ofès perquè he assenyalat que no es troben “tant a les antípodes de VOX com la CUP”. Tot i que no és el mateix “no estar tant a les antípodes” que “igual” o el “mateix”, Igualada Som-hi assegura que la meva definició deixa en un espai dubtós la meva opinió d’Igualada Som-hi, però les accions del PSC i PSOE, formació que forma part d’Igualada Som-hi i a la que és molt possible que vagin els vots el proper 26 de maig, són les que defineixen al partit: el nom no fa la cosa, sinó l’acció.
Sembla que el partit de Jordi Cuadras, Igualada Som-hi, aprofita per sortir a premsa a l’estil Juan José Cortés, motiu pel qual he decidit contestar la seva petició donant la meva opinió altra vegada, i raonada altre cop. Igualada Som-hi ha aconseguit tornar a ser el centre d’atenció de quelcom que era només satèl·lit, però si bé jo hagués entès una crítica filosòfica per mal utilitzar la filosofia de Kant en un dels meus articles, no puc entendre, ni permetre, que ningú, i menys un partit, em demani que rectifiqui la meva opinió. No només no rectifico, sinó que RATIFICO la meva opinió expresada al meu article “VOX, l’Ajuntament d’Igualada i l’error kantià”, i tanco amb una pregunta: potser Igualada Som-hi s’acaba d’apropar una mica més a VOX a l’intentar fer-me rectificar i, per tant, fer callar la meva opinió?
