El dia 9 de Març del 2020. Ens van convocar a la Conselleria d’Empresa i coneixement als agents turístics de Catalunya a una reunió per informar-nos de la de la situació de la “grip” que estaven petin a Itàlia i Asia. Ens van informar mitjançant gràfics i xifres com afectaria, i, fins quan duraría la epidèmia. Es d’agrair la voluntat de la Consellera Chacón la velocitat de reacció per tal d’informar-nos al sector. Peró es totalment reprovable la manca de coneixement del Gobern del que realment estava passant, no es admissible que ens diguessin que era una grip forta i que moririen “uns quants més que altres anys”.

El dia 11 de Març la Generalitat va publicar les primeres mesures per lluitar conta la Covid 19.

El dia 12 de març ens tancaven perimetralment a la Conca d’Òdena i és en aquest moment que comencem a veure el precipici que s’obria devant nostre. Sense ser-ne del tot conscients de la gravetat de la situació que ens enfrontàvem.

Ja fa una any… de l’incertesa, dels dubtes, de les pèrdues de familiars i amics. El precipici econòmic i moral en el que hem caigut es enorme. La vida en una any ens ha canviat tant que sembla que n’hagin passat deu. La decepció amb els que ens governen ha estat enorme, no han estat a l’alçada. Soc conscient de la dificultat de dirigir una societat en una situació que no té res de normal, peró he tingut la sensació de que no han estat al nostre costat, de que no ens han escoltat, i això ha provocat una immensa decepció , una ràbia continguda ,una sensació de desamparament i una enorme incertesa en el futur més immediat.

La part positiva d’aquesta maleïda pandèmia es que ens ha unit, ha fet que patíssim i que treballésim més intensament i més units que mai. Ens hem adonat de l’importancia de relacionar-nos, d’abraçar-nos, de poder fer companyia a un malalt ,i poder despedir-lo. En definitiva ens ha reforçat la part afectiva que de vegades havia quedat en segon terme per el ritme de vida que patíem.

El tancament dels nostre negocis , a part de la ruïna econòmica ,ha posat en valor el servei social que prestem a la societat, i ha provocat un buit important en la relació socio-afectiva entre les persones. Hem hagut de renunciar a la nostre costum de relacionar-nos , al bar, al hotel, al restaurant, a la discoteca, amb els amics, la família, ò, amb els clients. Poc a poc anirem recuperant la normalitat i podrem tornar a oferir la nostra hospitalitat i servei a la societat.

Reclamo la participació de tothom en les mesures higièniques contra aquesta maleïda pandèmia. Solsament si tots i posem de la nostra part ho aconseguirem .Hi estem a prop, no defallim, per poder tenir un futur millor i més humà.

Pere Santos i Burón

President de la Federació Intercomarcal de Restauració i Turisme

President del Gremi d’Hostaleria i Turisme de l’Anoia.