Inici Blocs Immigració i emprenedoria

Immigració i emprenedoria

COMPARTIR

http://paulinajordanh.tumblr.com/
@paulinajordanh

Sóc una convençuda de que el veritable poder està en les persones, encara que molts creguin que tot el que estem vivint sols és gràcies a la tecnologia.

Sóc equatoriana i per aquestes coses del destí, visc a Igualada desde fa diversos anys.

Sempre he treballat en comunicació a nivell de mitjans o de gestió d’organismes empresarials, específicament al sector de la pell.

Després de quedar-me a l’atur (la qual cosa va ser un xoc important) vaig decidir apuntar-me a la moda emprenedora i aquí estic, pagant impostos, lluitant per clients i sostenint-me amb les ungles al món laboral. I encara que sembla molt cansat, la majoria de les vegades m’ho passo genial.

Així que si llegeixen aquest espai, es trobaran anècdotes sobre la vida a Catalunya i el que et passa quan ets immigrant i emprenedor.

Conceptes clau:

L’actitud de l’immigrant afavoreix l’aprofitament d’oportunitats
Igualada com a entorn procliu a les iniciatives
Stop motion (/estelada).

El John Eduardo va néixer a l’hospital regional de Huancavelica (Perú). Era el quart germà de la família Tiapá, i la seva mare ja era una mica gran per tenir-lo. La seva mare li explica que com a nadó era el més bonic dels quatre, els dos germans grans i fins i tot la seva germana. Va viure a la puna, torrant-se amb el sol de les alçades andines fins que va tenir edat d’anar a l’escola. Aquell temps va aprendre a jugar amb la natura, mentre ajudava amb destresa innata a criar les alpaques que eren la font de sosteniment de la família. Els jocs senzills amb els germans, les rebolcades amb els gossos sobre els centenars d’espècies de líquens i molses dels camps, que calia conèixer bé perquè n’hi havia de punxents que et fiblaven la pell endurida i resseca.  Quan recorda aquella època al John  -pronuncieu  “ion”- li venen les llàgrimes als ulls, i pensa que aquella precarietat que el va empènyer després a emigrar a Espanya era també la base d’una felicitat senzilla, i a vegades es promet que farà de la bellesa d’aquell altiplà sovint nevat, arrecerat per roquisser que ara li recorda el perfil de Montserrat, un destí turístic que doni riquesa i treball als seus coetanis peruans que encara són allà. Molts malvivint, mig oblidats de l’oficialisme i el creixement selectiu de Lima.

Va arribar a Igualada per treballar en la construcció, com tants altres, contactat per un amic que havia conegut a l’escola superior. Els seus pares ja no el podien ajudar econòmicament, i les expectatives allà no eren gens bones. A Espanya es guanyaven diners, i el John no va dubtar gaire en emprendre la gran aventura de la seva vida. Emprendre; aquesta és la clau de l’actitud supervivencial de tants i tants immigrants.

Després de vuit anys a l’Anoia el John és ara emprenedor en tots els sentits. Quan, al cap de poc d’arribar, l’empresa de construcció va començar a tenir problemes, es va acollir als plans de formació que l’Ajuntament va posar en marxa, i al cap de pocs mesos va començar a treballar en una de les petites empreses que conformen el clúster TIC de la comarca. El John s’ha especialitzat en xarxes socials i s’ha fet un nom entre els seus col•legues com a especialista en la generació de continguts per facebook. Ara treballa per diverses empreses del sector, i la petita empresa que ha muntat dona feina a dues persones més, una d’elles immigrant com ell, l’altra una igualadina de cognom de rel inequívocament local.

El John està content dels resultats que tenen fins ara, i defensa el dinamisme de la comarca en aquests temps difícils. Lloa l’esforç del grup que va organitzar el “stop motion” de l’estelada, en el que va participar en la promoció, i defensa el model del REC com a bon exponent de la creativitat igualadina.

Un dia el John tornarà a Huancavelica, i qui sap si s’hi quedarà. El que segur farà és aportar-hi la seva creativitat i capacitat d’empresa com ha fet a igualada, d’això n’està convençut. Té idees, i té el més important: la voluntat d’emprendre que sempre ha anat lligada a la seva condició i valor d’immigrant.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*