Inici Societat Homenatge a la primera alcaldessa de Catalunya

Homenatge a la primera alcaldessa de Catalunya

COMPARTIR

La Pobla de Claramunt va retre homenatge divendres al vespre a Natividad Yarza, la primera alcaldessa de Catalunya a Bellprat i mestra de la Pobla i a 10 municipis més. L’acte va comptar amb la presència de 8 exalumnes de l’homenatjada i amb els historiadors Antoni Dalmau i Isidre Surroca, a més de Josep Rabell, que havia entrevistat a 11 exalumnes de Natividad Yarza. Va ser la segona edició del Portal de la Memòria, uns espais de diàleg organitzats pel grup municipal Participa #volemunapoblamillor que volen donar protagonisme als records de la gent gran.

Amb més d’una vintena de documents i fotografies els historiadors van repassar la biografia de Natividad Yarza, en especial, la seva vida política, el seu paper durant la Guerra Civil i el seu exili. Les seves exalumnes van explicar els records que tenien de ’Doña Nati’, com elles l’anomenaven. Totes coincidien al dir que “era molt bona mestra i li podem estar molt agraïdes per tot el que ens va ensenyar”. Les alumnes també van voler recordar que la professió de mestra “era molt sacrificada perquè tenies a càrrec diverses seccions, que anaven des de nens de 6 als 14 anys i són edats molt diferents”.

Antoni Dalmau va posar de manifest els seus principis “republicans i feministes” i va recordar la seva afiliació als radicalsocialistes i amb ERC, partit amb el que es va presentar a les eleccions del 1934 i va sortir elegida democràticament com a alcaldessa de Bellprat. Com a professora, els historiadors la van definir com una dona “trencadora” que va barrejar nens i nenes a la mateixa classe. Les alumnes van explicar que no només havia estat moderna per això. Recordaven que “considerava molt importants les matemàtiques i ens va canviar els hàbits de lectura. De fet, va ser la primera que ens va fer llegir ‘El Quixot’. I les ciències de la naturalesa les explicava de manera pràctica, ensenyant-nos com germinava una planta”.

Amb l’esclat de la guerra civil, quan ja tenia 63 anys, va decidir allistar-se per anar al Front d’Aragó. “Va deixar la seva professió per uns ideals”, recorden les seves alumnes. Abans però, va tornar a La Pobla per recollir una altra miliciana. No va ser fins dies després, a través d’una carta enviada a una de les seves alumnes que van descobrir que havia marxat al front.

Amb la guerra acabada, es va exiliar a França on va viure en “dures condicions” fins la seva mort l’any 1960. Els historiadors Dalmau i Surroca van explicar que no va ser fins fa poc, que gràcies als arxius de la Spanish Regugee Aid (SRA), una associació que ‘adoptava’ refugiats que vivien en molt males condicions i els oferia ajut econòmic. Antoni Dalmau va voler acabar la conferència anunciant que el seu pròxim objectiu és trobar la tomba de la Natividad Yarza.

FER UN COMENTARI

*