Un guàrdia civil d’Igualada ha explicat que van témer que hi hagués una «escalada» en les accions contra les casernes després del llançament d’un farcell amb roba militar incendiat a les dependències de la capital de l’Anoia. L’agent ha explicat que després d’aquesta acció hi va haver famílies residents a la caserna van canviar van ubicar els dormitoris dels seus fills en zones «interiors». Altres guàrdies civils han relatat accions de «fustigació» a la comandància de la Travessera de Gràcia i a Gandesa, on també hi va haver una pintada amb la paraula ‘Votarem’, i ha remarcat «l’afectació» sobre les famílies que viuen a les casernes. Algunes defenses han intentat qüestionar que la pintada o el farcell incendiat poguessin tenir res a veure amb el procés, demanant als testimonis amb quina dada ho vinculaven. Marchena, però, ho ha aturat demanant no demanar al testimoni que faci «raonaments».

Un dels guàrdies civils (TIP W52137L) que ha declarat aquest dijous a la tarda al Tribunal Suprem ha explicat que estava de servei la nit del 28 de setembre, quan va veure «flames» per un monitor en un dels patis de la caserna. A preguntes de l’advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, ha explicat que era «un farcell de roba militar de l’exèrcit espanyol». Quan va veure les flames, va començar a donar «la veu d’alarma corresponent» i va avisar els bombers, tot i que companys seus «van sufocar el foc de seguida».

L’agent ha explicat que ell no va veure el farcell –només les flames a través del monitor-, però que sap que va ser examinat pels Tedax i per un equip de la policia judicial. També ha dit que va saber, per les diligències, que el farcell estava «impregnat de combustible». La tanca de la caserna, ha afegit, té una mida de dos metres i des de fora es veu el que hi ha a dins. Sobre l’autor del llançament, ha dit que era una persona que anava amb la cara tapada.

L’espai on va caure el farcell incendiat és un «petit pati» on hi ha «cables elèctrics» i on «el vent arrossega malesa, fulles seques». De fet, ha reconegut que el primer que va pensar és que es podrien haver incendiat algunes fulles, i que va «témer» pels cables elèctrics perquè a la zona també hi havia garatges i hi podia haver «combustible».

A preguntes del fiscal, ha dit que es podria haver donat «la casualitat» que hi passés algú, perquè «a vegades pot caure algun objecte per la finestra» perquè «hi ha nens». De fet, ha assegurat que aquest episodi va afectar «bastant» a la vida quotidiana de la caserna i que «moltes famílies» van ubicar els dormitoris dels seus fills a parts «més interiors» que donaven a l’altra banda de l’edifici. «Ja estàs pendent i amb nervis perquè hi pugui haver una agressió similar, potser hi havia una escalada», ha dit.

El guàrdia civil ha dit que hi va haver alguns ciutadans que van mostrar «preocupació» cap a ells i els van traslladar el seu «suport», però que no recorda que en rebessin de cap polític.

«S’havia perdut la vergonya»

El mateix guàrdia civil ha explicat que a la caserna d’Igualada hi va haver concentracions diversos dies des del 20 de setembre fins a principis d’octubre, un fet que «variable molt la vida quotidiana». «Els familiars dels guàrdies civils que vivien a la caserna s’havien de plantejar com tornar a la feina, què es trobarien», ha dit, «i els nens al tornar a l’escola havien de tenir una certa previsió de com arribar». A més, ha afegit que, en una de les concentracions, també hi va haver bombers, que «van treure els camions i posaven les sirenes, i que alguns d’ells van fer «fotos» i «enfocaven amb el mòbil el que estava passant».

Per al guàrdia civil, l’actitud de la gent que es concentrava davant de la caserna era de «falta de respectes». «S’havia perdut la vergonya totalment, insultant i amenaçant», ha reblat.

Marchena atura estratègies de defensa

Durant aquest interrogatori, Marchena ha tallat les preguntes de l’advocat Jordi Pina que ha demanat al testimoni «quin element li infereix» que el llançament d’aquest farcell incendiat «té a veure amb el procés o la independència». Marchena ha demanat a Pina no demanar al testimoni «sobra raonaments». «Els raonaments que la gent pugui expressar a la sala ni els vincula ni a vostès, ni a nosaltres ni a ningú», ha dit, «el tribunal farà les seves pròpies inferències».

Xavier Alsinet / Tania Tapia – ACN