Inici Georgina Guixà El fil vermell del destí a Your Name

El fil vermell del destí a Your Name

COMPARTIR

Georgina Guixà

Un jove de Tòquio, en Taki, i la Matsuha, una jove d’Itomori, un petit poblet a les muntanyes, s’intercanvien els cossos quan dormen i no recorden res del que ha passat al dia següent. Fins aquí sembla que Your name (Kimi no Na wa) no té res d’original. Però als deu minuts de pel·lícula t’adones que no és un anime més. És una joia de l’animació japonesa.

A través dels dos joves, Makoto Shinkai, l’artífex de la cinta, descriu l’estrès de la vida a la gran ciutat i la calma del Japó més rural amb un preciosisme exuberant en cada traç del dibuix. Cada seqüència està plena de detalls que doten de versemblança tots els escenaris i t’ajuden a submergir-te tant a Tòquio com a Itomori. El dia a dia d’en Taki i la Matsuha es complica quan s’adonen que s’estan intercanviant els papers amb algú altre, perquè ells dos no es coneixen de res. El ventall de situacions còmiques està servit. Primer el desconcert i la sorpresa, després l’adaptació i finalment la complicitat entre dos desconeguts que es van guiant l’un a l’altre deixant-se notes al mòbil o escrites al braç. Però la pel·lícula va molt més enllà del joc del canvi de personalitats, i el pas d’un cometa pel cel del Japó converteix un inici lleuger i divertit en un desenvolupament i final carregats d’emoció i potentíssims visualment. Es pot dir ben poca cosa més sense caure en spoilers, així que no us deixeu enganyar pel tràiler, que només grata la superfície de l’argument, i sorpreneu-vos i emocioneu-vos tant com ho vaig fer jo.

A Your Name Shinkai reflexiona sobre el destí, aquest fil vermell que ens uneix a persones i esdeveniments que ni tan sols sospitem, i sobre les casualitats que, sovint, tenen un motiu ocult. I sobre la màgia que té el crepuscle i la llum d’aquest moment en què el sol es pon però els seus rajos encara toquen d’esquitllada la superfície de la Terra. Una llum que al llarg de tota la pel·lícula cobra un protagonisme rellevant pel tractament virtuós que en fa Shinkai. Aquesta llum sumada al color i al dibuix, i a la banda sonora de Radwimps, converteixen Kimi no Na wa en una cinta meravellosa que li ha valgut el reconeixement de superar el rècord de recaptació al Japó d’El viatge de Chihiro (2003) de Nostre Senyor de l’anime Hayao Miyazaki.

Malauradament costa molt veure anime a les pantalles de cine del nostre país, però quan arriben pel·lícules com aquesta no s’ha de deixar passar l’oportunitat de veure-les. És igual si t’agraden els dibuixos o no, o si t’agrada l’anime o no, aquesta mena de films van més enllà del format i arriben al cor de qui menys t’ho esperes. Feu un cop d’ull al tràiler i gaudiu de l’espectacle.
https://www.youtube.com/watch?v=rB3Rvz7tQoI

PD: tot i que estic a favor de les versions originals, permeteu-me que en aquesta ocasió posi la versió doblada al català. Els doblatges d’anime en català són excel·lents, i sempre és un bon moment per sentir la veu meravellosa de la Núria Trifol.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*