M’agradaria que guardéssiu a la vostra memòria una imatge que a la vida real dura molt pocs segons  i que és de les primeres que es produeixen quan comencem a explorar el món.

La imatge és la d’un nen d’ aproximadament un any i mig o dos que comença a caminar i quan vol anar més lluny a buscar algun objecte que atrau la seva atenció i el seu petitet cos s’abalança per iniciar la marxa, gira el cap i alça la maneta alhora buscant una ma adulta que el guiï. Aquest gest tan senzill és el que permet que el nen se senti segur i pugui iniciar l’exploració des del que té més a prop fins a allò que està més lluny.

Si el resultat d’aquests primers gestos de recerca de seguretat és positiu, es tindrà la percepció que l’entorn és segur i protector i que se li permet sortir a veure el món. Si per contra el resultat és que no troba aquesta mà que l’ha de guiar cap a experiències noves, creurà que l’entorn és poc protector i no sortirà sinó que es quedarà a prop de l’adult buscant la seva aprovació. L’atenció només pot estar enfocada en una d’aquestes dues accions: la protecció de l’entorn o l’exploració.

Quan ens fem més grans ja no sortim a tocar objectes que no hem vist mai, agafats de la mà de la nostra mare, sinó que una part d’aquesta exploració del món la fem, per exemple, a l’escola aprenent. Explorem el món a través del que llegim en els llibres, d’escoltar als mestres, del que veiem a la pissarra, dels problemes que pensem i resolem… i això que per alguns sembla molt engrescador, o potser simplement fàcil, per altres pot ser molt difícil.

Quan la ment d’un nen està sotmesa a estrès perquè a casa seva hi ha conflictes, o no hi ha ningú per a qui ser important, o perquè no aconsegueix fer amics, o per malalties greus d’ell o de figures importants, o perquè ha canviat de casa o país… no pot explorar el món perquè no hi ha seguretat. En aquests casos la ment infantil quedarà atrapada en assegurar-se que hi hagi un entorn segur i l’aprenentatge escolar quedarà compromès.

Proporcionar als nens un entorn segur, farà que aquests puguin sortir a explorar el món.