Conill, fa balanç de la seva Festa Major. Però noi quin balanç

ConillFest ha arribat a la 5à edició, semblava difícil superar les expectatives dels anys anteriors, tant en activitats com en afluència i satisfacció del públic. I ara, es podem afirmar que tot plegat se superat amb escreix.

El divendres és per passar-s’ho be i destensar-se organitzadors, muntadors …, be, els veïns del poble que s’han arremangat per deixar-ho tot a punt. Tinguem en compte que Conill, és un petit poblet rural que no arriba als 25 habitants fixes, però al que hi ha lligades moltes persones, que tot sovint s’hi apleguen, parlem de veïns de sempre, fill i nets, als que la vida els ha portat a viure ja sigui a Calaf, Igualada, Manresa, Cervera … però que tenen Conill al cor i que no falten mai a l’hora de fer poble i que s’arremanguen tots plegats per aconseguir, en aquesta ocasió, un cap de setmana entranyable. I sembla que ho van aconseguir passant-ho i fent-ho passar d’allò més be!

Castell de palla, camp de futbol de palla, seients de palla, llenç de palla…

Fotos: veïns de Conill

El dissabte a la tarda és quan comença el que seria pròpiament el ConillFest, amb Conill Aventura, una tarda i vespre dedicats a gaudir en família, però especialment dedicada a la mainada. Enguany als camps de sota al poble i al costat de l’esplanada de la Vinya del Padró, coronats per un gran i fantàstic castell de palla que cada any creix, convivien bicicletes, passejades amb carro, un torneig de 3×3 i grafitis sobre palla de RESP_2RA,… amb l’espai habilitat amb ombres, bales de palla i taules perquè els adults poguessin gaudir de la tarda tot veient la mainada jugar i tot prenent un refresc o un tast de vermuts del mon que s’oferia. I la cirereta, la tradicional xocolatada amb melindros, per donar força al personal per seguir la xaranga Ho Petem, que va engrescar als assistents d’allò més, i tots plegats ballant es van dirigir cap dalt al poble. Encapçalant la cercavila el Senyor Conill (cap gros del poble). Ell no hi falta mai, sempre al mig de la festa.

Era qüestió d’anar prenen posicions a la zona del sopar, que anava des de l’Alsina fins la plaça de l’Església (el carrer recte i més llarg de Conill, els altres, com a bon poble amb estructura segarrenca, son carrerons estrets, costeruts i plens d’escales). L’afluència d’assistents “in crechendo” ha provocat que aquest any s’hagi ampliat la zona de menjar a les escales, davant de Cal Senyoret i altres racons.

Bones menges de proximitat i molta marxa

Taules de fusta, bobines i seients de palla es van anar omplint de veïns i visitants que es van acostar per gaudir i degustar entre amics les diferents i fantàstiques menges que oferien els food track’s i les diferents parades: des de la botifarra del Tecla, el restaurant els Folls de Calaf, la Fornera de Biosca, les hamburgueses de la Taverna i la parada de vins, ah!!! i com a novetat el carro de gelats artesanals. Tot d’un alt nivell qualitatiu. Seguidament tots plegats, ben menjats i engrescats, acompanyats per la Street band Ho Petem es van anar aplegant a la Plaça del Castell on, fins ben entrada la matinada, joves i no tan joves es va entregar a la vetllada musical d’allò més. La música i espectacle van anar a càrrec de Set de Nit, un grup de versions que aconsegueix una simbiosi total amb els assistents i tots plegats gaudeixen d’allò més.

Devien ser gairebé les 3 quan van tocar retirada, després d’un dia molt intens per a grans i petits.

El diumenge és el dia, podríem dir, més protocol·lari, missa, repic de campanes, petanca familiar, dinar de germanor a la plaça… Però a Conill no hi ha res protocol·lari, perquè després del dinar, i sense moure’ns de taula va comença la tradicional selecció d’acudits del Maties i el bingo musical, a càrrec del jovent… Arribat aquest punt quan les músiques amagades son prou conegudes, els assistents també les taral·legen i de tant en tant algú canta “línia” o “bingo”. Aquesta activitat és esperada, tant pels acudits i estirabecs del showman com pels pernils i llonganisses que guanyen els que fan bingo.

Música en directe i un tast per tancar el Conill Fest

… I com a traca final, però sense foc, a baix al tros del Padró, on hi ha la Vinya Museu (Vinyes Antigues de l’Alta Segarra), ens esperava un “Tardeo” amb música en directe i on, per acabar de reblar el ConillFest, es va gaudir d’un tast gratuït de productes de proximitat: coca de recapta de Vilasana, formatge de Veciana i coca dolça de Tarroja; vins i cava de DO‘s veïnes i la Mistela de les vinyes antigues. Un cap vespre i final de FM banyat per una posta de sol rogenca, una postal.

Tot plegat una festa major, rodona. Que després de la seva renovació fa 5 anys com a Conill Fest, podem afirmar rotundament que ha arribat a la majoria d’edat.

Angelina Salut (Conill)