Eva Pedraza és regidora a l’Ajuntament d’Igualada per la CUP des de l’any 2015, quan la formació d’esquerra popular va entrar per primer cop al consistori amb dos regidors. Pedraza ocupa el 30è lloc de la llista dels cupaires per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre.
La CUP és l’única formació del bloc independentista que parla obertament d’unilateralitat…
La unilateralitat ens ve imposada, és una evidència. Des del moment en què el Tribunal Constitucional es carrega l’Estatut, ja van fer una mesura unilateral, perquè no van tenir en compte el que havia aprovat el poble de Catalunya. La única resposta en defensa legítima acaba sent començar un procés d’unilateralitat. El referèndum donava una mica resposta a aquesta necessitat de defensa legítima. També perquè amb les lleis que ens han tombat des del Constitucional, sobretot les de caire social, ens han posat un sostre de despesa i actuació que no ens permet viure en condicions dignes. La única via que ens deixen és aquesta, caminar sols.
Ha valgut la pena un referèndum per proclamar una República que no s’ha materialitzat?
El referèndum ha valgut la pena. Per primera vegada hem mesurat les forces, malgrat tot el que teníem en contra. Ha estat l’organització popular la que ha fet que es pogués fer el referèndum i la mobilització dels següents dies. Tot i que la gent estava disposada a defensar la República, al Parlament, a la CUP ens hem trobat que després de la proclamació estàvem sols. El govern no hi era i per tant ens vam quedar sols defensant la República. Per això creiem que a partir d’ara és necessari combinar l’organització popular i les institucions amb un govern ferm. I amb aquests dos braços fer camí cap a la República, sense aquesta combinació no seria possible.
Què ha fallat?
Ara ja sabem qui és qui, l’Estat espanyol s’ha tret totes les caretes i hem guanyat en força popular. Nosaltres des de la CUP mai hem cregut que això seria la revolució dels somriures, que això seria fàcil. Sabíem que teníem un estat que aniria a per totes per impedir que això passés i potser hem pecat d’excés de confiança en una Europa que pensàvem que era neutral i no ho és o de confiança en que l’Estat posaria algun espai negociador que finalment no ha estat aixi.
També s’han reconegut errors al govern…
L’error bàsic és que no estàvem preparats. El govern no estava preparat. Les estructures d’estat que estaven una mica avançades, que eren les que portava ERC sobretot, es van acabar el 20 de setembre quan va entrar la Guàrdia Civil. L’error és que el que ens havíem marcat no s’ha complert. En teoria fa set anys que estem creant estructures d’estat i al final arribat el moment ens hem adonat que no les tenim. És falta de previsió i també hem pecat una mica de naïfs, hem tingut la sensació que tot seria fàcil.
Si els independentistes són majoria, seria el moment d’un govern de concentració?
La CUP només donarà suport a un govern que es comprometi no només a desenvolupar la República, sinó també amb un full de ruta i passes decidides. Si sorgeix un govern autonomista o unionista, la CUP utilitzarà totes les seves eines per boicotejar l’activitat del Parlament.
Sembla que ERC i Junts per Catalunya van en la mateixa direcció que vostès, en aquest tema…
ERC ha virat una mica, però fa dies que defensa la recuperació del que ens han tret amb el 155. Això no és suficient per a nosaltres. Volem un full de ruta nítid i clar, no cal posar terminis perquè ja sabem que és més difícil del que ens esperem, però si volem tenir clares les passes.
I en aquestes passes, fins on està la CUP disposada a portar el país?
A nosaltres ens agrada tractar la gent com a persones adultes, i només podem parlar per nosaltres. Els que ens presentem estem disposats a tot, i a tot vol dir a tot. També entenem que la gent és sobirana per decidir fins on vol arribar. Per exemple, el dia de la proclamació de la República hi havia molta gent que volia defensar la institució i no va ser possible perquè hi va haver manca de fermesa en el govern que teníem, falta de previsió perquè no teníem les estructures d’estat muntades… Però en tot cas creiem que la gent és sobirana per decidir fins on vol arribar.
Des del punt de vista social, quins condicionants posen per a recolzar o formar part d’un govern?
Per ara sembla que la màxima prioritat és defensar allò que ens han pres, però nosaltres no estàvem contents amb el que teníem, o sigui que no només cal recuperar, sinó millorar les condicions que teníem. Ho volem fer amb el que anomenem decrets de la dignitat, que inclouen l’adopció d’un pla de xoc contra la pobresa, un pla de proclamació de la República amb una assemblea i l’inici d’un procés constituent, la creació d’un poder financer propi, el control dels sectors estratègics de l’economia, una xarxa publica de telecomunicacions o la recuperació de la titularitat dels centres sociosanitaris. També defensem l’expropiació del parc d’habitatges buits. Els bancs no tornaran els diners del rescat i ens han fet fora de les nostres cases, per tant estan en possessió d’habitatges que moralment no els hi pertanyen. Els decrets de la dignitat també inclouen un pla per finalitzar el desplegament de les forces d’ocupació espanyoles, mesures contra la corrupció i un pla de xoc contra la violència masclista.
Quin resultat espera el 21-D?
És difícil. Ens agradaria tenir la incidència suficient perquè entenem que la CUP és el partit que està parlant de forma clara per caminar cap a la República. El desig clarament és que les forces unionistes no guanyin aquestes eleccions, ara bé, com quedaran repartides les altres sincerament és un misteri, ni jo mateixa m’atreveixo.
I si hi ha victòria independentista, quin horitzó es dibuixa?
És necessari crear aquest full de ruta. Cal tenir estructures financeres i energètiques perquè no existeixi una altra vegada aquest xantatge de les empeses, perquè les grans empreses són les que al final tenen el poder i influeixen en les polítiques del moment. Cal créixer en sobiranies per protegir-nos del poder del capital, que ara per ara decideix el nostre futur. És un proces lent, però no s’hauria d’allargar gaire.
Igualada ha estat escenari els darrers mesos de les mobilitzacions més massives que es recorden. Com les ha viscut?
No havia viscut mai res així, ni jo, ni els meus pares ni la meva àvia recorden la Plaça de l’Ajuntament així, ni la vaga del 3 d’octubre ni la del 8 de novembre que van ser impressionants i massives. He vist gent molt emocionada i molt cohesionada, que no es coneixien entre si però amb moltes ganes d’organitzar-se i fer coses perquè emocionalment ens han ferit. A Igualada aquest procés ha generat una mica més de cohesió, amb un Comitè de Defensa de la República. Penso que hem crescut.
