Inici Núria Vinyals Escola catalana: de tots i per a tots

Escola catalana: de tots i per a tots

COMPARTIR

Núria Vinyals

Llegeixo al facebook del bon amic Guillem “Quan era infant/adolescent a la “Escuela Nacional” havíem de formar i cantar el cara al sol amb el braç estirat i el mestre vigilava si cantàvem. Ara portem els nets al mateix lloc “Escola pública” i per altaveus sona la música de La vida es bella per entrar.”

Ho prenc com una resposta a les acusacions que hem rebut l’escola de Catalunya per part de polítics del PP i C’s els darrers dies de forma accentuada i des de fa anys de manera insistent.

Adoctrinament? Qui té memòria o dos dits de seny donarà valor a la reflexió del Guillem. Altrament, qui menteix –sabedor que ho fa- queda com a tal davant la gent.

Per cert, recordeu el ministre que volia “españolizar los niños catalanes”? Tinc el convenciment que titlla d’adoctrinadors als altres aquell que voldria de tots el seu mateix pensament.

L’escola catalana, afincada a Catalunya, malgrat es troba sota la jurisdicció espanyola, és un referent històric en el món educatiu d’arreu des de fa dècades. La nostra màxima és educar infants i joves perquè esdevinguin persones completes del futur. I és per això que donem valor a que siguin creatives, que tinguin curiositat i ganes d’aprendre, que estiguin capacitades per treballar en equip i prendre decisions: escollir, que siguin crítiques, felices, responsables, autònomes, que coneguin els seus drets i deures, que es mostrin respectuoses, generoses i solidàries amb els altres… I prediquem amb l’exemple. I inculquem valors positius: que els facin sentir bé a ells mateixos i a aquelles persones amb qui es relacionin. L’escola catalana és acollidora de totes les famílies i cultures en la seva diversitat.

No us he presentat un llistat de bones intencions: Això ho portem a la pràctica quan els mirem, quan ens adrecem a ells, quan els creem espais d’aprenentatge i els acompanyem en el seu camí, quan els posem davant seu reptes que han de superar… quan els donem la veu i els escoltem, quan apostem perquè decideixin el seu camí, quan els rebem i acomiadem amb un somriure, una abraçadeta o un xoc de mans.

I els mestres fem tot això perquè confiem en els nostres infants, perquè sabem que no tots necessiten el mateix ni poden donar per igual i perquè des de la nostra posició podem contribuir a fer un món millor, sobretot on no hi tinguin cabuda aquelles persones que es creuen superiors als altres, que no escolten ni entenen com un igual qui tenen davant i no permeten les discrepàncies. I ho continuarem fent perquè mai, mai, mai, el nostre país ni la seva gent es vegi supeditat a les arbitrarietats d’un altre.

Endavant amb la setmana més transcendental de la nostra història, endavant amb l’educació i determinació per contribuir a un món millor. Ens trobem defensant les nostres institucions.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*