Un conjunt d’entitats i grups polítics del Bruc s’han unit per mostrar el seu rebuig al projecte d’un càmping a la zona coneguda com els plans de la Vinya Nova, un espai molt proper al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.
Tot i que no hi ha cap projecte presentat en ferm, els propietaris han presentat una primera proposta d’un càmping que inclouria més de cent cabanes, així com un pàrquing d’autocaravanes, en un terreny d’unes 30 hectàrees entre una masia restaurant i la urbanització El Bruc Residencial.
Les entitats, en un comunicat conjunt, asseguren que el càmping “modificaria greument tant el paisatge com la biodiversitat de la zona, a més d’afectar la connectivitat, amb implicacions negatives sobre els ecosistemes del massís”.
“Un atemptat”
El teixit associatiu del municipi considera, a més, que el càmping suposaria “un atemptat” contra els valors estètics de la muntanya i afectaria la flora i fauna “d’un paisatge únic a Catalunya” com és Montserrat.
Les entitats també formen part del Consell de Medi Ambient, un òrgan creat per l’Ajuntament del Bruc durant aquest mandat. Són la CUP, el partit local El Bruc Ets Tu (EBET), Salvem el Bruc, Associació per a la Defensa de la Natura del Bruc, l’associació de veïns Masies de Sant Pau de la Guàrdia, l’Associació de Joves del Bruc L’Esquerda i Jaume Jorba, regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament del Bruc entre el 1979 i el 1995.
Jorba reconeix: “M’he endut una gran sorpresa pel fet de veure que havíem de lluitar per una cosa que pensàvem que estava guanyada, que era la protecció del parc natural.” El regidor, responsable de la normativa urbanística vigent, lamenta que “fa molta pena” haver de tornar al període previ a l’aprovació del pla especial de la muntanya de Montserrat i creu que el càmping “no s’hauria de permetre”.
Des de la plataforma Salvem el Bruc, Gemma Estrada troba “totalment incomprensible” que l’Ajuntament del Bruc “dubti de si es pot fer”. “No hauria de dubtar perquè no hi ha dubte possible.” Estrada hi afegeix que “en aquest espai no hi pot anar res més que activitat agrícola o sòl forestal”.
Nou pla urbanístic
Els plans de la Vinya Nova conserven una sèrie de camins que representen el vestigi d’un intent d’urbanització que no va prosperar, a diferència de les que hi ha al seu voltant. Un factor clau va ser la consideració de “paisatge pintoresc” atorgada per l’Estat l’any 1975, que va implicar una protecció que va incrementar el pla especial de la muntanya de Montserrat el 1987.
L’Ajuntament del Bruc ha iniciat el procediment per actualitzar les normes subsidiàries dels anys vuitanta, però la majoria d’entitats consideren que el grau de protecció del sòl no urbanitzable, i en especial de la Vinya Nova, no és suficient per garantir-ne la seva conservació.
Un sòl amb diferents nivells de protecció
El pla especial de la muntanya de Montserrat cataloga els plans de la Vinya Nova com a sòl rústic protegit de valor agrícola, en què “només s’autoritzarà l’ampliació d’edificis existents”.
Les entitats del Consell de Medi Ambient van contractar un enginyer forestal per tal de fer un estudi de l’àrea, i la conclusió és que els plans de la Vinya Nova han derivat en una massa forestal per l’abandonament de l’activitat agrícola de l’olivera. Les condicions per edificar en sòl forestal són encara més restrictives en el pla que regula l’àrea de Montserrat.
El pla territorial de les comarques centrals, de l’any 2008, obre una escletxa en prohibir aquest tipus d’instal·lacions “si hi ha alternativa de sòl de protecció preventiva o territorial” al mateix terme municipal. I les entitats indiquen que altres espais del Bruc compleixen amb aquestes condicions, d’un sòl amb menor protecció.
L’Associació Cultural de Montserrat, una entitat del Bruc i Collbató, va reclamar l’any 2007 que els plans de la Vinya Nova s’incloguessin en l’ampliació del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. L’ampliació del parc, un projecte del tripartit que finalment incorporava aquesta zona, va quedar en un calaix.
Un informe de l’oficina tècnica de planificació i anàlisi territorial de la Diputació de Barcelona, elaborat el juny del 2016, indica que “l’impacte d’una activitat turística intensiva com aquesta seria molt important” i, per contra, reivindica que l’espai “és un dels més idonis per recuperar el cultiu de l’olivera.
