El Monbus Igualada perd a Lleida en un cruel final de partit

Molts cops  l’esport no és prou just. La competició, igual que la vida, ja les té aquestes coses. L’IHC havia salvat fins ara alguns finals de partit amb solvència (i alguns d’ells fins i tot de manera miracolosa). A l’Onze de Setembre ha tocat pagar. I la factura ha estat molt dura. El final del Lleida-MONBUS ha estat fins i tot cruel.

Els igualadins han dominat el partit des del principi. Molt clarament a la primera part (1-3), amb angúnies a la segona (els locals han empatat a 3 però l’IHC se n’ha sortit de tornar a posar-se per davant en el marcador). I s’ha arribat a l’últim minut amb un empat a 4 que segurament premiava adecuadament l’esforç dels 2 equips.

Aleshores ha semblat que arribava el tradicional “bon final” de tants partits. 48 segons per acabar i el Lleida fa la seva falta número 15. Era l’opció de recuperar l’aventatge i fer-se amb els 3 punts. Baliu agafa la resposabilitat. Acció neta (com es veu a la fotografia) però … bola al pal. Els igualadins busquen el rebot, però el guanyen els llistats, munten contratac i marquen el 5 a 4. Vist i no vist. La jugada que podia haver donat dos punts més, n’ha acabat prenent 1. Al final, i ja sense porter, el Lleida ha fet el 6 a 4 definitiu. En dues paraules. Crueltat absoluta.

I fins i tot la mateixa FD perque potser sense ella els lleidatans no haurien tingut la contra i el partit hauria acabat com semblava que ho faria, amb el 4 a 4. Poques vegades una acció que et va a favor et penalitza tant. La realitat és que el final del partit ha estat molt injust amb els arlequinats.

Els de Monclús han tornat a fer un bon partit, han sabut remuntar un gol inicial en contra de Soler i se n’han anat al vestidor amb un 1 a 3 molt clar, gràcies a tres jugades fotocopiades (remat exterior teledirigit per ser desviat dins de l’àrea) i a les excel.lents aturades de l’Elagi (entre elles un penal encara amb l’1 a 0 en el marcador).

A la segona part, el Lleida ha utilitzat la seva millor arma, l’esperit de Folguera, el seu tècnic. Això i una certa baixada de tensió dels igualadins han provocat que el partit s’igualés a la pista, i el que és pitjor, també al marcador. Però l’empat a 3 ha rebrincat als arlequinats que han sabut sobreposar-se i han tornat a avançar-se amb un gol a la contra de Vives.

Amb el partit en fase decisiva l’Elagi ha salvat una FD per 10 faltes d’equip. Però el que no ha provocat una FD ho ha aconseguit una falta “normal”. Els jugadors igualadins han protestat als àrbitres, el Lleida ha estat murri i l’ha tret just enmig de les discussions i ha agafat la defensa fora de lloc. 4 a 4 en un hat trick de Rodero.

Semblava que tot acabaria així (ja era de per si prou càstig). Però avui tocava pagar tota la factura sencera. Tocava retornar la fortuna que els igualadins poden haver anat acumulant durant la temporada. I s’ha pagat. D’una tirada.  Al final vola un punt que hauria estat molt just i fins i tot 3 bastant meritoris. Amb o sense sort, tocarà seguir treballant. ara ja pensant en la tornada de la Cers contra el Vic. 

LLEIDA 6 (1/5) Ll.Tomàs, Trilla, Cañellas, Marsu (1), A. Tomàs, equip inicial. Escudero (2) Ballesteros i Rodero (3).

MONBUS IHC 4 (3/1) Elagi, Ton (1), Met Molas, Pla (1), Vives, equip inicial. Jassel, J. Muntané (1). D.Carles, Vilaseca i Ferrer.

GOLS: 1-0 Marsu (m 4), 1-1 Ton (m 14), 1-2 Pla (m 17), 1-3 (m 20). SEGONA PART. 2-3 Rodero (m 3), 3-3 Rodero (m 5), 3-4 Vives (m 18), 4-4 Escudero (m 23.08), 5-4 Rodero (m 24.26), 6-4 Escudero (m 24.48).

INCIDÈNCIES: En el partit previ de sub-23 l’IHC s’ha imposat al Lleida per 4 a 5, en una història radicalment contraposada a la dels sèniors, perque en aquest cas qui ha remuntat han estat els igualadins. Els gols arlequinats els han fet David carles (2), Vilaseca (2) i Querol (1).