El diari de la Paqui
De tant en tant el meu fill m’acompanya a comprar. A vegades fem dues o tres o quatre voltes a algun carrer o a alguna zona d’Igualada per trobar lloc per aparcar. I, si convé, caminem una mica des d’allí on podem deixar el cotxe fins a la botiga on hagi de comprar. I és aleshores quan, pel camí, trobem cotxes sobre la vorera, o mal aparcats a cada cantonada dificultant la visibilitat dels conductors i vianants, o en zones de càrrega i descàrrega. És per això que a vegades em pregunto si el meu fill és idiota: per què no aparca de qualsevol manera, com fan tants altres ciutadans? Per què caminar tant, si pots deixar el cotxe just a la porta, encara que estigui mal aparcat?
Prefereixo pensar que no, que no és que ell sigui idiota, sinó que són tots aquests altres conductors que he citat els qui són uns pocavergonyes i tenen una absoluta manca de respecte per a la resta de conductors i de ciutadans.
Tota la vida m’he mogut per Igualada, però em fa l’efecte que mai com ara hi havia hagut tanta permissivitat, que considero excessiva tan bon punt es falta el respecte als altres.
Quan veig segons què, em fa l’efecte que vivim a la República Bananera.
