Núria Vinyals
Un dels objectius que tenim o hauríem de tenir els agents educadors d’infants (famílies, mestres, poble) és estimular-los perquè recordin, creïn, raonin, imaginin, comprenguin… des de ben petits i fins a edat avançada.
Posem-nos a prova. Com podríem despertar el cervell mitjançant el conte de la Caputxeta Vermella, per exemple a P3? Doncs fent-los preguntes del tipus:
-Quina hora és? A quina hora/franja del dia passa aquesta acció? Quanta estona necessita per fer-se aquesta acció?
-En quina estació de l’any passa?
-Quin temps feia aquell dia?
-On era el pare de la caputxeta? En té?
-Tu vas a casa l’àvia a portar-li esmorzar? I la teva mare? Voldries fer-ho sola?
-La caputxeta tindria por d’anar sola pel bosc? I tu, en tindries? De quin color dibuixaries la por?
-Què li agradaria fer a la caputxeta si vingués a Capellades?
-Tots els llops són com el d’aquest conte?
-…. i altres que ens/us sorgirien
Hem de situar el nostre pensament a la claror/foscor de les imatges del conte, al record dels nostres costums, a la vestimenta de l’àvia, reunir informació dels dos hemisferis, buscar en els coneixements apresos… No fem preguntes de resposta tancada, implícita en l’argument del conte, sinó que demanem l’argumentació i la coordinació de coneixements amb informacions noves.
De ben segur que si hi incidim, a infants de 4 anys els sorgiran preguntes tan meravelloses com D’on venen les llavors de baobab que hi ha a l’asteroide del petit príncep? o Quan hi havia dinosaures, on érem nosaltres?
I així fins on vulguin.
Què us sembla la pregunta: Sant Jordi havia de matar el drac? Podia haver-ho resolt d’una altra manera?
Nodrim-los amb bona informació, mostrem-los on trobar-ne més, fem-los ballar les neurones i enamorem-nos junts de la vida.
Només amb ments despertes i sàvies tirarem endavant aquest petit país nostre, tan malmès i tan poderós. La resposta és dins nostra i haurem de conjugar el que digui el cap amb el que marqui el cor.
