Juan Carlos González
Amb un tuit l’alcalde Marc Castells avisava fa uns dies que Igualada inicia un viatge de noces amb l’empresa Airbnb per impulsar la ciutat al món amb un Laboratori de Turisme Sostenible. Més enllà de la molt discutida possibilitat d’Airbnb de generar turisme sostenible, em va cridar l’atenció el fet que aquest projecte també posicionava Igualada al món. I dic “també” perquè si hem vist alguna cosa aquest darrer any de mandat de Marc Castells ha estat la “capitalitat d’Igualada”, com a “ciutat de coses” que ens posen al món.
La història d’Igualada com a capital de determinats esdeveniments es pot remuntar al FineArt o la festa dels globus, però també a altres esdeveniments més concrets com el festival de tendències gastronòmiques del juny del 2015, on Igualada va ser la capital dels “foodies” , o la del futbol adaptat al 2015, on Igualada també va ser capital. No obstant, en aquest darrer any hem pogut veure com Igualada ha esdevingut capital de moltes coses i ciutat europea de moltes altres. Ho sabem, especialment, perquè el govern de Marc Castells n’ha fet bandera, una bandera que ondejarà amb molt d’orgull durant la campanya del 2019.
Marc Castells va començar l’any brandant la possibilitat que Igualada fos capital europea de l’esport, una possibilitat amb un final anunciat i finalment aquest mes de desembre Igualada obtenia el nombrament. La ciutat també ha esdevingut capital del Día Mundial de l’Activitat Física a Catalunya al març del 2018 i capital de l’Handbol Platja al juny. Al setembre s’anunciava com a Capital Europea de la Pell de Qualitat i al novembre rebia el títol de ciutat amiga de la infància. Aquest darrer mes de desembre l’alcalde també anunciava que Igualada vol ser capital del Basquet Femení al 2019. Qualsevol pot pensar que el batlle treballa de valent per fer d’Igualada una gran ciutat, però Igualada és també, malauradament, capital de moltes altres coses amb les que la bandera que ondeja Marc Castells s’ennegreix.
A dia d’avui, Igualada és capital de la pujada de preus del lloguer i de la manca de pisos de lloguer social, i malgrat la llei catalana d’habitatge, el govern Castells no ha construït cap habitatge de lloguer social en 8 anys. Igualada també és capital de l’escola concertada: amb un total de 9 escoles concertades i 5 de públiques, Igualada és la ciutat catalana amb menys oferta pública de Catalunya. A banda, sembla que és la única capital de Catalunya que es permet deixar sense beca menjador a 27 infants per “manca de pressupost”.
Igualada també és, junt amb Barcelona, ciutat capital de la manca de contracte de l’aigua. Però a més, no només no dóna resposta a més de 800 persones que es manifesten reclamant l’aigua pública, sinó que és l´única ciutat catalana en la que alguns regidors del seu govern cobren de l’empresa d’aigua amb la que no hi ha contracte. Igualada també està esdevenint capital en peu de guerra entre els comerciants i l’administració per l’augment continu de grans superfícies comercials, a la vegada que també és capital de la disminució de treballadors: a la capital de l’Anoia l’ocupació s’ha reduït en prop d’un 12%, mentre que al conjunt de les comarques de Barcelona ha crescut al voltant d’un 0,7% durant el mateix període. La llista és llarga, però he volgut ser equitatiu.
Igualada és capital de moltes coses i malauradament moltes d’elles no són positives. Per aquest any vinent només demano un desig per a la ciutat: fem que Igualada sigui coneguda al món en els següents anys per haver solucionat els seus problemes socials. I aquest desig no el porten els reis, sinó la ciutadania.
