El grup municipal Decidim Igualada considera que el govern de Marc Castells «només se’n recorda dels ciutadans i ciutadanes de peu quan venen eleccions». La plataforma de confluència d’esquerres posa com a exemple la reurbanització de la plaça Alcàntara del barri de Montserrat. Una actuació que qualifica d’»electoralista» i «parcial, apedaçada, i que no respon a cap pla global de barri ni de ciutat». Decidim lamenta que l’Ajuntament actual «fa molt poc per la gent i els barris d’Igualada».
El projecte per arranjar la plaça Alcàntara va ser aprovat en l’últim ple del curs, el dimarts 24 de juliol, per valor de 179.858,71 €. El regidor de Decidim, Dario Castañé, va dir-ho obertament: “d’això en diem oportunisme electoral”. Amb ironia, el portaveu de la plataforma va afirmar que “quina sort que s’arregli aquesta plaça, només una petita part d’un barri que cada dia que passa està més degradat, quan les eleccions estan a sobre”.
Castañé va considerar que “després de moltes queixes dels veïns i veïnes del barri Montserrat, ara vostès es despengen amb aquesta intervenció”. “Podrien haver triat altres punts del barri que requereixen reformes –va continuar, però han anat a triar el més visible de tots, just a una artèria del mateix i ben visible des del centre de dia, des del Centre Cívic i des del Banc de Reutilitzables”. “No podien haver-ho fet millor per a què poguéssim veure el seu electoralisme”, va assegurar.
El portaveu de Decidim va afegir sobre aquest projecte que “a banda d’això, sense una planificació de la recuperació d’espais degradats de la ciutat, és impossible distingir-lo d’una acció puntual sense continuïtat, per no parlar de l’etern mal estat de les voreres arreu de la ciutat, però en especial al Barri Montserrat”.
Davant de la crítica, el govern ha respost afirmant que aquesta actuació és la primera d’un pla d’actuació específic pel Barri Montserrat. En intervencions posteriors se’ls hi ha reclamat concreció i fer arribar el pla detallat als grups municipals. Davant d’aquesta petició, l’alcalde Marc Castells s’ha vist obligat a reconèixer que el pla en sí no existeix com un document, sinó com un conjunt de mesures que diuen tenir en ment. Dario Castañé ha valorat aquesta resposta com pròpia “d’un pla eteri”.
