La igualadina Anna Ochoa ha viscut la crisi del coronavirus des d’una certa distància física de la Conca d’Òdena -actualment viu a Cornellà- però amb un risc afegit en patir Lupus Eritematós Sistèmic, una malaltia autoimmune sistèmica greu que afecta principalment a les dones joves entre 20-40 anys. El lupus pot afectar qualsevol part del cos, amb manifestacions cutànies o articulars, com també a òrgans fonamentals com el ronyó, el cor o els pulmons. Tot i que és tractable amb fàrmacs, de moment és incurable.
«És molt dur viure-ho des de la distància»
Aquesta enginyera de telecomunicacions sortia de treballar quan confinaven la Conca d’Òdena, la nit del 12 al 13 de març: “va ser un col·lapse, semblava una sèrie…” reconeix l’Anna, que fa més de dos mesos que no veu a la seva família. I això que la Covid-19 els va colpejar i se’n van sortir: “El meu pare ha passat la Covid-19, va estar 11 dies ingressat a l’Hospital d’Igualada, del qual parla meravelles de com el van tractar”. La seva mare i el seu germà “també van tenir símptomes, i van passar una setmana molt dolenta, però van estar a casa”.
Ochoa assegura que “és molt dur viure-ho des de la distància, quan obria els ulls al matí em preguntava si tot era real…”, però des del punt de vista sanitari “tenia clar que estava en mans dels millors professionals i que ara més que mai han fet uns esforços que ningú ens podem imaginar per superar aquesta situació, però el patiment el vius, està clar”.
Amb el lupus, l’Anna es convertia en pacient de risc i va haver d’estar tres setmanes sense anar a treballar, una mesura que “va ser molt difícil d’acceptar per mi, perquè a més a més no podia aportar res a la societat en aquests moments”. Ni a la seva feina en un sector essencial com són els mitjans de comunicació ni en un terreny més ciutadà: “veia els moviments socials que es duien a terme i no hi podia participar, veia gent gran pel balcó de casa que anaven a fer la compra i m’hagués agradat poder dir que els hi feia jo, però no podia ser. La única manera de la que podia ajudar era quedar-me a casa per responsabilitat i així ho vaig fer”.
Una cursa virtual per ajudar la investigació
La pandèmia del coronavirus també va endarrerir dos mesos les seves analítiques regulars de control del lupus i un estudi clínic, però la setmana passada ja va poder tornar a l’Hospital de la Vall d’Hebron, “i la veritat és que em va fer molta il.lusió veure que tot l’equip estava bé. Quan vaig sortir d’allà vaig pensar que havia de dur a terme quelcom que feia dies que li donava voltes, els professionals necessiten diners per investigar, no hi ha gaire consciència de la importància de l’I+D”. Anna Ochoa va pensar en una cursa virtual, una fórmula que s’ha posat de moda durant el confinament, i li va proposar al president de la Fundació Catalana de Lupus, el Dr. Ordi, que la va tirar endavant.
I així l’Anna ha impulsat una cursa virtual 100% solidària a favor de la investigació de la Covid-19 en pacients amb Lupus. La mecànica és simple: després de fer una donació es rep un dorsal amb el que es pot fer una fotografia corrent, passejant, fent exercici a casa, etc… i es penja a Instagram. Es sortejaran regals entre tots els participants gràcies a la col·laboració de diverses empreses. La cursa s’allarga durant tota aquesta setmana i es pot participar a través d’aquest enllaç.
El tractament del lupus, un avantatge o un risc afegit davant del coronavirus?
Un dels medicaments clau en el tractament crònic del lupus és la hidroxicloroquina. Com explica la doctora Cortés, responsable de la Unitat Lupus de la Vall d’Hebron, molts dels pacients es tracten amb aquest fàrmac i, per tant, “fàcilment es pot analitzar si aquesta molècula pot ser efectiva com a teràpia de prevenció”.
La Unitat del Lupus de la Vall d’Hebron, que fa el seguiment de més de 700 pacients, estudiarà els possibles mecanismes biomoleculars que podrien tenir un paper rellevant en la prevenció del coronavirus amb una tècnica molt novedosa anomenada single cell RNA-seq, que permetrà anar més enllà en el paper de la immunitat envers la infecció.
Cortés afegeix que “identificarem per serologia quins pacients amb lupus s’han immunitzat i han produït anticossos IgG o IgM”, donat que “és clau descobrir com és la immunitat envers d’aquest virus per tal d’evitar repetir mesures de contenció i aïllament”. En el cas del afectats pel lupus, “per la seva malatia és fonamental tenir el sistema immune “adormit” per evitar que faci mal a les cèl·lules del seu propi cos, perquè és una malaltia autoimmune. Però, aquest tipus de tractament fa que molts cops no produeixin anticossos enfront un virus, com pot ser el SARS-CoV-2. No sempre la immunitat és permanent i, sobretot, els pacients immunodeprimits la perden o no l’adquireixen de igual manera”, explica la responsable de la unitat de lupus de l’hospital barceloní.
El projecte de recerca que es vol finançar amb aquesta iniciativa té tres objectius principals: demostrar d’una manera senzilla i ràpida si la hidroxicloroquina pot ser una teràpia preventiva per la Covid-19; estudiar diferents mecanismes biològics per la prevenció de la infecció identificant les cèl·lules claus mitjançant single cell RNA-seq per dissenyar un fàrmac que ens protegeixi de la infecció SARS-CoV-2 i identificar la cinètica, producció i duració dels anticossos produïts post-infecció COVID-19 en els pacients en Lupus. També es centraran en estudiar les cèl·lules de memòria per identificar altres possibles mecanismes d’immunitat envers el virus.
El projecte, d’entrada, busca trobar una teràpia de prevenció del coronavirus, alhora que busca “saber com és la immunitat envers al virus per tal d’evitar re-infeccions”. La doctora Cortés alerta que “els pacients de Lupus poden estar en risc degut el seu tractament de base, per això, és necessari saber si és així per evitar que siguin un focus nou d’infecció o rebrot del virus”. Els resultats els permetran “dissenyar una estratègia millor, més efectiva i més resolutiva envers a la propera època d’infecció”.
“Espero que això ens ensenyi a tots que som molt vulnerables”
Anna Ochoa celebra com la tecnologia ha fet sorgir iniciatives ciutadanes i ha facilitat el contacte a través de videotrucades. També en l’àmbit mèdic, amb una atenció telefònica i telemàtica que “ha estat un gran encert” en àrees com l’atenció primària, “que ha tingut un paper molt important” i que ella ha viscut de la mà de la Doctora Moriana, a qui agraeix “el seu tracte i professionalitat”.
L’Anna agraeix també la tasca “al meu equip mèdic, la Dra. Cortés de la Vall d’Hebron, a la Mireia, infermera de la Unitat de Lupus, a la Cristina, la investigadora que és una crack dins i fora de la seva feina. En tot moment ha estat pendent de mi i de la meva família, mai tindré agraïment suficient per torna’ls-hi el què han fet per mi, no només ara sinó al llarg de la meva vida. Mai tenen horaris, la passió per la seva feina és una cosa admirable. Espero que això ens ensenyi a tots que som molt vulnerables, que els serveis essencials d’un país és el més important perquè als ciutadans no ens falti de res, malauradament són les persones més maltractades laboralment”.
