La situació conflictiva internacional va estar present en les pregàries que es van fer al Sant Crist d’Igualada amb motiu de seva festivitat aquest dimarts de Pasqua. El temps va acompanyar a tots els actes, que es van poder realitzar amb normalitat.
En el marc de l’Ofici solemne, es va poder sentir per segona vegada la missa cantada per a cor i banda composta per Concepció Ramió, una obra d’una gran riquesa musical que va comptar amb la participació d’una norantena de persones, entre cantaires i la Banda de Música d’Igualada. La interpretació revelà de nou una obra que conté passatges de gran solemnitat i recolliment combinats amb instants amb llenguatges musicals contemporanis.
Després de la Comunió, Luca Almiñana va cantar el sonet verdaguerià al Sant Crist, musicat per Daniel Mestre
A l’Ofici hi assistí part de l’Ajuntament, encapçalat per l’alcalde Marc Castells. El temple basilical va quedar ple de gom a gom, amb una gran assistència, que va rebre a l’entrada el punt de llibre, recordatori de la festa, de Carles Sala i Piqué.
La situació conflicitiva internacional en l’homilia episcopal
En la seva homilia, el bisbe va recordar amb fermesa que Déu no pot ser mai utilitzat per justificar l’enfrontament, la guerra o qualsevol forma de violència. Citant el profeta Isaïes i al Papa Lleó —»Per més que multipliqueu les pregàries, jo no us escolto: les vostres mans estan plenes de sang» (Is 1,15)—, va rebutjar l’oració d’aquells que fan la guerra i va insistir que el veritable rostre de Déu és sempre contrari a la violència.
El bisbe va remarcar que Déu no respon amb força ni amb destrucció, sinó amb l’amor portat fins a l’extrem. En aquest sentit, va recordar que Crist, lluny de salvar-se a si mateix, es va deixar clavar a la creu i va assumir el sofriment de tota la humanitat. Així, la creu de Jesús va abraçar totes les creus alçades al llarg de la història i va esdevenir signe de solidaritat amb totes les víctimes del dolor i de la injustícia.
Romà Casanova va afirmar que el Sant Crist continuava crucificat en tants germans i germanes nostres que patien els horrors de la guerra, en les persones descartades, en aquells que no tenien veu i en tots els qui eren perseguits per motiu de les seves creences.
Finalment, va fer una crida a la compassió, a la pregària i al compromís concret per la pau, demanant que no fóssim indiferents davant el sofriment de tantes persones arreu del món. L’homilia va voler ser un clam a favor de la dignitat humana, de la fraternitat i de la construcció d’un món reconciliat, lliure de tota guerra i de tota mena de violència.
Devoció ciutadana en la processó de la tarda
El temps a la tarda fou excel·lent i va permetre una festiva processó del Sant Crist, que va allargar enguany el seu recorregut fins a la plaça del Rei. El públic es va concentrar a la sortida de Santa Maria i a la plaça de l’Ajuntament i en altres espais de l’itinerari.
Desenes de fidels van acompanyar a la venerada Imatge, que fou portada sota tàlem pel bisbe de Vic i pels sacerdots igualadins Josep Maria Mas, Pere Oliva, Valentí Alonso, Xavier Bisbal, Salvador Batet, Lluís Vidal i Javier Bausili.
En la processó, a més de la bandera del Sant Crist portada pels Priors, van sortir tot un seguit de banderes de gremis i entitats igualadines. Encapçalava el seguici processional el penó de la ciutat a càrrec de de l’Igualada Hoquei Club, portadors aquest 2026 d’aquest símbol ciutadà amb motiu del seu 75è. Aniversari. També destacaven diverses banderes de l’Agrupació Coral La Llàntia, entitat que enguany celebra el seu 150è. aniversari.
Tancava la processó part de la corporació municipal encapçalada per l’alcalde de la ciutat.
A l’església del Roser, Luca Almiñana acompanyat a l’orgue per Anna Romeu va cantar de nou el sonet verdaguerià i, de retorn a Santa Maria, el Sant Crist va rebre l’adoració de nombrosos fidels, durant una bona estona, amb l’acompanyament de la Banda de música d’Igualada.
La missa final de la jornada fou presidida per l’arxipreste Mn. Eduard Flores i al final, la Imatge va ser retornada a la seva capella.
