Avui m’agradaria parlar de la relació entre la intel·ligència emocional i el coaching.
Són molts els investigadors que han treballat el concepte de la intel·ligència emocional. El terme, però, no es va popularitzar fins 1995, gràcies a la publicació del famós llibre “La Intel·ligència emocional. Per què pot importar més que el quocient intel·lectual?, escrit pel psicòleg nord-americà Daniel Goleman.
Segons Goleman la intel·ligència emocional és: “La capacitat humana per reconèixer sentiments en un mateix i en uns altres, sent hàbil per gestionar-los adequadament”. Pel que, té dues dimensions:
1. Intel·ligència emocional intrapersonal que inclou les capacitats d’autoconsciència, autorregulació , automotivació i autoestima.
2. Intel·ligència emocional interpersonal que inclou les capacitats d’empatia, foment de l’expressió emocional, assertivitat i resolució de conflictes.
Ser intel·ligents emocionalment implica, per tant, dominar tan bé com sigui possible 5 habilitats, les quals tenen molt a veure amb el coaching:
1. Coneixement de les pròpies emocions
2. Control de les emocions
3. Automotivació
4. Reconeixement de les emocions dels altres: empatia
5. Habilitats socials
El nivell de domini d’aquestes habilitats és decisiu en el progrés de la persona, per créixer personal, socialment i professionalment. Tots sabem que la vida en família, constitueix la nostra primera escola per a l’aprenentatge emocional. I no només a través del que com a pares i mares diem als nostres fills, sinó també a través dels models que mostrem a l’hora de manejar els nostres propis sentiments i estats anímics com a adults en les nostres relacions familiars.
La neurociència ja ha demostrat la plasticitat del cervell al llarg de la nostra vida, i el seu canvi d’estructura en funció de com ho entrenem, com ho activem, els nostres pensaments i les nostres accions. I això és una bona notícia, perquè ens ofereix l’oportunitat i capacitat d’aprendre i incrementar la nostra intel·ligència al llarg de tota la nostra vida.
El coaching i la intel·ligència emocional, tenen una finalitat comuna, que és millorar els objectius, els resultats que ens proposem (en l’àmbit que sigui), i fer-los créixer contínuament. No importa tant el què, sinó el com i el per a què fem les coses o actuem d’una manera o un altre.
I tots dos conceptes estan molt interrelacionats. En aquest sentit, un procés de coaching, genera autoconeixement i automotivació per a la persona que viu el procés, i que són claus perquè pugui dur a terme els diferents passos que li conduiran a la consecució del seu objectiu. D’altra banda, contribueix a la millora de les nostres habilitats socioemocionals, independentment que l’objectiu del procés sigui concretament la millora d’alguna d’aquestes habilitats o no.
Podem començar per un petit pas, amb l’ajuda d’un professional o no, per millorar la gestió de les emocions: identificar (posar-los nom) les nostres emocions en el moment que sorgeixen i identificar les emocions dels altres sense jutjar. Prendre’n consciència és el primer pas per conèixer-nos millor nosaltres mateixos i als altres, i comprovarem de quina forma contribueix a millorar la nostra intel·ligència emocional, i per tant, les nostres relacions interpersonals. Recordem que si canviem nosaltres primer, és quan canvien les nostres relacions i el nostre entorn.
Com diu un proverbi xinès, “No tinguis por dels canvis lents, només tingues por de romandre immòbil”.
Roser Claramunt – Psicòloga, Coach i formadora
www.roserclaramunt.com / www.kaizensingular.com
@roserclaramunt @kaizensingular