Inici Joan Carles González Caldito El cercle viciós de Can Morera

El cercle viciós de Can Morera

COMPARTIR

Juan Carlos González

8 parcel·les que ocuparan 9.825 m2 és la superfície que l’empresa Doga utilitzarà al sector industrial de Can Parera de Castellolí i comptarà amb un augment de la plantilla d’unes 12 persones. Molt terreny per a tant poca generació de treball, reduint l’espai industrial de la comarca al 40% del seu espai total. Aquesta xifra la va dir l’actual Consellera d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, Àngels Chacón, qui va començar la seva carrera política de la mà de Marc Castells a l’Ajuntament d’Igualada. No obstant quedar el 40%, el batlle d’Igualada va assegurar que a la comarca s’estan acabant les grans parcel·les de sòl industrial disponible i que caldrà treballar conjuntament amb la Generalitat de Catalunya per generar-ne més. I aquesta és la intenció: en els proper anys té la intenció de fer de Can Morera una zona industrial i per això necessita generar en la societat la necessitat de construir més sòl industrial a la comarca de l’Anoia malgrat encara estigui buit el 40% del seu sòl industrial. Però realment és necessari?

La zona agrícola de Can Morera es troba situada a la zona nord de la Conca d’Òdena i també d’Igualada. Actualment és una zona de treball agrícola que podria ser explotada laboral i turísticament com ja s’ha fet a altres llocs de Catalunya i Europa, però sembla que els interessos de molt pocs és convertir la zona en un espai de logística industrial. Aquest tipus de zones ocupen molt d’espai però generen escassos llocs de treball, com és el cas de l’empresa Doga, i Can Morera, després de 20 anys d’amenaça, es troba altre cop sota amenaça degut al Pla Director Urbanístic (PDU), un pla del govern de la Generalitat que vol generar 300 noves hectàrees industrials al terme d’Òdena. Marc Castells no s’inventava res, només començava la propaganda electoral del PdeCAT, que és qui junt amb ERC governa a la Generalitat.

La plataforma ciutadana Per La Conca, recentment constituïda, denuncia aquesta intenció urbanística de Can Morera i vetlla activament per no vendre Can Morera ni a l’especulació ni a la falsa il·lusió de llocs de treball que encara cap empresa ha ofert. La història, però, ve de lluny. Al 2008 es destapà que Josep Singla, empresari que controla gran part de les propietats de la zona, d’Incasòl, i qui té grans extensions en propietat a Can Morera, a part d’altres agents privats, pactava amb el Consorci de la Zona Franca i el govern del PSC a l’Ajuntament d’Òdena per repartir-se el cost de la redacció del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), a canvi que el sòl de Can Morera fos requalificat, llavors, com a urbanitzable. No obstant, i com sosté Arnau Mensa en un article a “Directa”, el POUM no va ser acceptat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya per diferents irregularitats i es va acabar deixant Can Morera en un stand by que avui es vol reprendre. És important dir que l’empresari Josep Singla va ser condemnat a presó pel cas Pretòria de corrupció urbanística, un cas que esquitxa a PdeCAT i PSC per igual. Recordem, però, que el PdeCAT (aleshores CiU) va tenir dos grans càrrecs implicats en el cas Pretòria, com van ser el conseller de Governació, d’Indústria i d’Economia Macià Alavedra i Moner i també Lluís Prenafeta i Garrusta, qui havia estat secretari de la presidència de la Generalitat de Catalunya i una persona molt propera a Jordi Pujol i Artur Mas.

Davant de tots aquests fets, no em sembla pas innocent que Marc Castells, alcalde d’Igualada i president de la Diputació de Barcelona, a més de ser un “home fort” dintre del PdeCAT, hagi brandat la “necessitat de generar més sòl industrial” a la comarca, tot referint-se sense dir-ho a Can Morera. És obvi que el debat de Can Morera serà central durant les eleccions municipals d’aquest any i malgrat alguns no diguin res, hi ha d’altres que semblen tenir interessos particulars en fer de Can Morera un espai industrial en comptes de preservar i potenciar la zona agrícola que és. Veurem que succeirà definitivament a Can Morera, però sabent que l’Anoia encara té el 40% del seu sòl industrial buit, com per exemple els polígons de Vilanova del Camí i Montbui, sembla que la necessitat de generar més sòl industrial té més interessos privats i de partit que no pas de la població ni d’interès general. Durant les eleccions municipals de maig tinguem-ho molt present: defensem Can Morera de l’especulació i dels interessos privats. Ens hi va el futur de la comarca.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*