Senyor Calvet, des de l’Anoia no podem callar davant les seves declaracions púbiques. Estem indignats. Interpreta el que li convé. En aquesta carta fem públic el nostre clam a favor de les renovables i li expliquem què vol dir així NO.
Que quedi ben clar: Catalunya necessita fer una transició cap a fonts d’energia renovable. Aquesta, podria contemplar diferents solucions, com subscriuen diversos experts.
Sí, Sr. Calvet, les plataformes volem fer la transició per aconseguir els reptes europeus el 2050. No pot insinuar que des de l’àmbit no governamental i des del territori no s’ha demanat i treballat per les renovables. Hi ha llibres publicats i entitats treballant-hi que no pot fer desaparèixer amb un joc de paraules en una compareixença pública.
Per més que insinuï i assenyali cap a nosaltres no podrà canviar qui ha obstaculitzat volgudament la transició energètica a Catalunya. Li resumim: les pressions oportunes de l’oligopoli energètic i la complaença dels responsables polítics a Catalunya i a Espanya.
Des del territori i d’entitats no governamentals s’ha treballat, malgrat tot, per fer aquesta transició necessària. Com exemple la proposta feta pel doctor Eduard Furró del Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenibles. Fa més de sis anys que crida al desert. Està ben publicat.
Iniciatives com Som energia o la fira d’economia solidària malden per conscienciar de la necessitat de reduir l’actual consum energètic i proposen projectes concrets. Hi ha molts exemples que han demandat i han sigut orfes d’un marc legislatiu que a algú li convenia no aprovar.
I des de les entitats s’ha posat sobre la taula també que les renovables no són la solució a tots els problemes. L’electricitat, no és eficient per totes les necessitat. A més, ni es pot estendre la producció de renovables exponencialment, ni és possible fabricar totes les bateries necessàries. Cal reduir el consum mentre no trobem altres solucions que evitin una crisi energètica.
Per incidir en l’eficiència, l’autosuficiència i reduir l’impacte al territori cal potenciar la producció i consum de renovables a nivell local. Arreu del territori. Demana la implicació progressiva de les administracions i un esforç per l’aprofitament de les superfícies antropitzades particulars i públiques
Aquest és només un primer pas necessari que està d’acord amb la llei 16/2017, el redactat del decret 16/2019 i les recomanacions europees i que permet avançar en dos aspectes crucials per l’èxit de la transició: el canvi de paradigma en l’ús que en fem de l’energia i l’estudi de la localització estratègica de noves centrals de producció d’energia renovable al país.
Sí, noves centrals, perquè qui ha fet càlculs com n’ha fet la Generalitat assenyala que caldrà construir centrals. Aquestes centrals s’han de localitzar estratègicament al territori en zones de mínima afectació (al paisatge, a l’agricultura, a la biodiversitat) i que permetin apropar la producció a les zones de més consum i repartir les càrregues de la producció.
I això és una responsabilitat del Departament que només es pot fer amb un treball profund i extensiu, amb la participació d’experts i de totes les comunitats del territori, per anar-lo refinant. És indispensable. Cal aconseguir una estratègia amb mínima incidència sobre terres fèrtils, paisatges i ecosistemes que també juguen un paper molt important en la lluita contra l’emergència climàtica.
Passa, senyor Calvet, que aquesta manera de fer que demanem està pensada per afrontar les necessitats del país i no del negoci dels grups inversors que corren darrera les ajudes europees.
Així sí senyor Calvet.
I per això, n’estem farts de la demagògia que pretén presentar-nos a l’opinió pública com obstruccionistes: “Si només ho diem de paraula, però ‘així no’, la suma dels ‘així no’ farà que Catalunya quedi a la cua de renovables” o “Cada placa que no posem i cada molí que no posem és més regressió al Delta de l’Ebre i menys glaceres i menys neu al Pirineu”. N’estem farts perquè diem SÍ i tenim un model que ens permet dir així NO.
Així no, senyor Calvet, no vol dir no legislar, vol dir que no admetem un decret que vulnera els drets dels ciutadans i administracions locals a participar en la presa de decisions en projectes que els afecten. Prou que ho sap: aquesta vulneració ja ha estat impugnada a la unió europea i qualsevol dia li podrien tombar. Per si no fos prou, com li dèiem, l’aplicació que vostès fan del decret va en contra del propi redactat, prioritzant l’ús de zones no urbanitzades enfront les antropitzades.
Així no, senyor Calvet no vol dir parar la transició, vol dir que el territori no pot permetre’s que la Generalitat no faci un pla estratègic per la localització de les renovables al país. Li demana també el síndic de greuges. Per nosaltres, les instal·lacions d’autoconsum i les fotovoltàiques a les cobertes ja podrien seguir la seva execució.
Així no, senyor Calvet, no vol dir no tenir una ponència, vol dir que no serveix per res reduir la planificació a una ponència que dóna el vist i plau a desenes de projectes per reunió en base informes no vinculants. Que té criteris canviants i valora cada projecte individualment encara que siguin fraccionaments, sense considerar els que ja ha aprovat i sense saber els que arribaran. La ponència serveix per evitar una central a Montserrat, d’acord, però no per planificar la implantació estratègicament que necessitem.
Així no, senyor Calvet, no vol dir prescindir d’empreses del sector, vol dir que en nom de les renovables no volem ser colonitzats per inversors que acaparen ajudes europees i adquireixen els recursos del territori. L’energia no serà per abastir les nostres necessitats sinó pel seu negoci de venda. A dia d’avui, a l’Anoia ja s’hi ha projectat produir l’energia que consumeix tretze comarques com la nostra. Les línies d’evacuació projectades porten expropiacions i ens guixen tot el paisatge.
Així no, senyor Calvet, no vol dir que el Conseller calli, vol dir que el Conseller de Territori i Sostenibilitat ha de saber que l’afectació de les centrals no es mesura pel percentatge de sòl afectat. Amb els projectes declarats viables a l’Anoia s’afectaria quasi la totalitat dels paisatges i un percentatge que no té res a veure amb el 0.1% de terres fèrtils i biodiversitat.
Així no, no vol dir exigir fer-ho a fora de casa meva, vol dir que no acceptem ser el pati del darrera de Catalunya. No en tenien prou des del seu Departament de planificar un macropolígon logístic a les darreres planes no urbanitzades de la conca d’Òdena, al costat de l’únic abocador de residus especials de Catalunya, que ara volen convertir la resta de l’Anoia en una central energètica exportadora?.
Així no, senyor Calvet, vol dir tot això i més. Vol dir: senyor Calvet Dimissió.
RENOVABLES SÍ, PERÒ AIXÍ NO!
Coordinadora de plataformes de l’Anoia:
La coordinadora aplega a: El Trill Argençola, Jorba Reflexiona, Plataforma Afectades Concentració Aerogeneradors (PACA), Per la Conca, Salvem la Serra de Feixes, Salvem Maçana i Serra Morena, Salvem Tous, Salvem Can Titó, Sobirania Energètica Baixa Segarra – Bellprat, Unió de Pagesos Anoia, Veïns del Raval d’Aguilera d’Òdena, Arran Calaf – Alta Segarra, CUP Tous – Anoia, Endavant – Anoia.
