Inici Societat El Bruc rebutja el projecte d’ampliació de l’autovia A-2

El Bruc rebutja el projecte d’ampliació de l’autovia A-2

COMPARTIR

L’Ajuntament del Bruc refusa frontalment la proposta de l’estat espanyol per ampliar la capacitat de l’A-2. En el seu cas, ampliar l’autovia implica la construcció d’una variant en una carena. El Ministeri de Transports i Mobilitat busca salvar el desnivell de l’A-2 per garantir tres carrils de circulació per sentit, amb el trànsit a 100 km/h. Tant el Bruc com Collbató (Baix Llobregat) lamenten que l’obra comporta «greus afectacions» mediambientals i paisatgístiques i hi presentaran al·legacions. «No té sentit obrir noves ferides al territori», subratlla a l’ACN l’alcaldessa del Bruc, Bàrbara Ortuño. Altres municipis afectats per l’ampliació de l’A-2 entre Martorell i Igualada també estudien fer-hi al·legacions.

Una setmana després que el govern espanyol publiqués l’avantprojecte per «adequar i reformar» l’autovia entre Martorell i Igualada amb 532 MEUR, alguns dels municipis afectats mostren el seu rebuig a la proposta. En declaracions a l’ACN, els més contundents són els alcaldes de Collbató i el Bruc, una zona on es preveu la construcció d’una variant en comptes d’ampliar l’autovia actual.

«El Ministeri de Transports i Mobilitat està descrivint una necessitat tècnica i es justifica dient que cal equiparar l’A-2 a altres vies d’alta velocitat, però això és un motiu qüestionable en ple any 2022», sosté l’alcaldessa del Bruc, Bàrbara Ortuño, que considera que l’obra respon a una lògica «dels anys 90».

Ortuño avisa que el traçat de la variant, a través de la carena i a tocar del Parc Nacional de Montserrat i de l’espai natural de Roques Blanques, «comportarà trams de via situats a 90 metres del nivell del terra i no podrà salvar el desnivell acumulat actual, de 300 metres». «Per molt que facin variants, el territori és com és i el desnivell és insalvable», recalca.

L’alcaldessa assegura que hi ha alternatives per millorar la capacitat de les vies ràpides i facilitar el trànsit de camions sense haver de fer una nova variant ni un tercer túnel al Bruc. Insta l’estat espanyol a aprofitar l’alliberament dels peatges de l’AP-7 i l’AP-2 per incentivar el trànsit en aquestes autopistes, «perquè és molt més lògic». «Mentrestant, a l’A-2 es poden fer millores puntuals en alguns accessos, però no està justificada una obra de 530 MEUR», defensa.

Al mateix temps, Ortuño considera que és un «sense sentit» invertir en noves grans infraestructures «en un moment en què hi ha un clam mundial a favor de descarbonitzar l’economia». Per això reclama a l’estat espanyol que repensi el projecte i inverteixi recursos en fomentar el transport ferroviari de mercaderies, en comptes de fer noves vies ràpides per canalitzar els camions.

Collbató vol millores i no un projecte «sobredimensionat»

L’Ajuntament del Bruc està estudiant amb detall l’avantprojecte per tal de presentar-hi al·legacions, un procés que també està fent l’Ajuntament veí de Collbató. El seu alcalde, Miquel Solà, també qüestiona la macro obra «mentre els caps d’Estat i de Govern d’arreu d’Europa s’omplen la boca d’anar a cimeres contra el canvi climàtic».

Solà avisa que la variant projectada «acabarà sent una autovia de tres carrils per sentit a poca distància de l’actual A-2» i lamenta que «deixarà algunes zones del poble encapsulades entre les dues infraestructures». L’alcalde contraproposta al Ministeri invertir els més de 530 MEUR en millorar l’impacte acústic de l’autovia o bé en soterrar el tram que creua el municipi «fet que resoldria els sorolls i permetria fer un carril més per ampliar la capacitat actual».

«No entenem la necessitat d’aquesta nova infraestructura», subratlla Solà, que precisa que el municipi «no està en contra de fer millores a l’A-2, sempre i quan siguin actuacions necessàries». «No ens oposem a millorar certs revolts, repensar algunes sortides o millorar el nus d’infraestructures de municipis veïns, però la proposta de Collbató està sobredimensionada», relata, tot emfatitzant que l’afectació paisatgística i mediambiental «és molt greu».

Esparreguera i Olesa, parcialment satisfets

Al Baix Llobregat, a Esparreguera s’oposaven de totes totes a la proposta que l’estat espanyol va presentar inicialment per ampliar l’A-2, ara fa més de quatre anys. A còpia de contrapropostes i reunions, l’avantprojecte resol algunes de les demandes que tenia la localitat respecte l’afectació de les obres al terme municipal. El document publicat ara al BOE satisfà parcialment el posicionament d’Esparreguera, tot i que preveuen presentar al·legacions per minimitzar l’impacte.

Una de les qüestions que demanaran modificar són els accessos a l’entrada sud des de l’autovia, ja que consideren que la proposta del Ministeri té un fort impacte mediambiental. Una segona al·legació que presentaran és contra la ubicació d’un gran aparcament per a camions a la zona nord del terme municipal, tocant a Collbató. Lamenten que a la proposta d’ara fa un any, aquest aparcament quedava descartat, de manera que se sorprenen que ara es plantegi de nou.

Mentrestant, a l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat mostren un posicionament similar al d’Esparreguera. Aquí també van ser molt reticents quan el 2018 va sortir el primer dibuix de l’ampliació de l’autovia. Fonts municipals apunten que ara veuen «més sensibilitat» vers la comarca, però faran noves aportacions per a què el projecte final «no entengui l’autovia només com una via ràpida, sinó que també ha de servir per cohesionar el territori de forma sostenible i respectuosa amb el medi natural». «És un projecte millorat respecte la proposta inicial, però calen millores», recalquen des del consistori.

Inquietud a l’Anoia

D’altra banda, a Castellolí l’afectació dels treballs per ampliar l’A-2 és «molt important», segons paraules del seu alcalde, Joan Serra. Detalla que entre les obres hi ha previst un tercer túnel amb un traçat nou que obligarà a enderrocar dues cases on viuen famílies així com afectació al tram central del poble.

«Gairebé no afecta sòl municipal, només una petita part, i més del 90% del sòl que es preveu expropiar és privat; afecta cases habitades, camps de conreu, vinya, arbres fruiters i també cases que ara tenen un entorn idíl·lic i que els passarà el traçat molt a prop, perdent aquesta tranquil·litat», detalla Serra.

L’alcalde denuncia que el Ministeri de Transports i Mobilitat no els hagi informat amb més temps sobre la publicació de l’avantprojecte al BOE. Es queixa que ni tan sols se’ls ha fet arribar els planells impresos, que han hagut de buscar ells mateixos. «Estem parlant de més de mil pàgines i amb una gran complexitat», afegeix. Per Serra, el que s’hauria d’haver fet és tenir tot aquest material abans per poder fer reunions prèvies amb els veïns i no ara, quan ja hi ha un termini per presentar al·legacions.

Però no tot és negatiu. Serra també destaca algunes problemàtiques que, a priori, semblaria que queden resoltes. Destaca la desaparició d’un «punt negre» de carretera, que porten denunciant des de fa temps per accidents mortals; la millora amb la connexió amb la C-15 i la petició que ciclistes i pagesos feien des de fa temps de millorar l’accés a la C-15 quan baixen del Coll del Bruc i entren a la via ràpida directament i amb riscos sense cap més alternativa.

Als Hostalets de Pierola, en canvi, l’afectació del projecte és menor. La variant, projectada entre la urbanització de Can Dalmases (Collbató) i Serra Alta (Els Hostalets de Pierola), afecta una parcel·la al polígon industrial de Mas d’en Pi. Es tracta d’una zona allunyada del nucli però que és estratègica per al futur creixement industrial, segons explica l’alcalde del municipi, Gerard Parcerisas. D’altra banda, el projecte també contempla la construcció d’un viaducte d’uns dos-cents metres de longitud per salvar la riera de Can Dalmases. El nou traçat transcorrerà en poc més de 2 quilòmetres sobre el sòl d’aquest municipi. Segons l’alcalde, estant estudiant amb detall el projecte per veure l’afectació. «No descartem fer-hi al·legacions, però cal estudiar-ho abans», remarca l’alcalde, que també vol parlar amb els propietaris afectats.

Si bé admet que ja se’ls va informar abans que sortís publicat al BOE, sí que el projecte de l’A-2 se suma a les grans infraestructures que ja pateix el municipi, com és tenir l’abocador més gran de Catalunya i la MAT. «Ens passa tot per aquí i els serveis urbanístics estan col·lapsats per donar resposta a aquesta macroprojectes per a un poble de 3.000 habitants i al marge de la gestió del dia a dia», es queixa.

D’altra banda, es pregunta si realment fa falta una obra «tan faraònica» amb un impacte al territori important. «Ara hi ha oberts els peatges i això de trinxar el territori, amb més quitrà i carrils, jo no ho veig gens clar», afegeix.

Gemma Sánchez / Lourdes Casademont – ACN

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*