L’Hotel Bruc s’ha convertit en un dels escenaris del rodatge de ‘Locomía’, una pel·lícula dirigida per Kike Maíllo i que aprofundeix en la història del mític grup que va revolucionar les discoteques de mig món entre els anys 80 i 90. L’hotel es transformarà durant uns dies en la discoteca eivissenca Ku, que en aquells anys era considerada la més gran del món amb capacitat per a 10.000 persones. El film parla sobre «la música, el glamour, la família, l’ambició i la traïció» i, segons Maíllo, el grup de música és un «pretext per parlar sobre la família que esculls, aquell cercle de confiança que veus cada dia i que no és exactament la família biològica». Jaime Lorente, Alberto Ammann i Blanca Suárez conformen part de l’elenc protagonista.
Locomía va ser un grup d’electropop fundat pels germans Xavier i Luis Font a mitjans dels anys vuitanta, amb Manuel Arjona i Gard Passchier, radicats a Eivissa. El grup va aconseguir una gran popularitat a finals dels anys vuitanta i principis dels noranta del segle passat amb una estètica molt extravagant i coreografies amb ventalls. La seva convulsa història va ser narrada en una sèrie documental estrenada l’any passat a Movistar+ i ara fa el salt a la ficció.
El director del film, Kike Maíllo, ha explicat que el seu interès per aquest tema va néixer fa tres anys quan va llegir un parell d’articles sobre la «història oculta» del grup Locomía. «Juntament amb guionista Marta Libertad vam veure que allà hi havia una bona base per investigar i ens vam moure més per l’interès de la humanitat que hi ha darrere dels personatges que no pas per la música en si», ha relatat Maíllo des de l’Hotel del Bruc on estan rodant el film aquests dies.
Maíllo ha relatat que volem plasmar l’Espanya de finals dels vuitanta on hi ha un «clímax de noves llibertats i set de transgressió» i, en aquest marc, és «on neix el grup Locomía, una gent que vivia en comuna i que vivia la seva homosexualitat de manera plena i pública». Amb tot, el director explica que als integrants del grup els arriba l’oportunitat del «superèxit» i això també té una cara dolenta que és que «passes a ser una persona pública i, d’alguna manera, tota aquesta llibertat que havies viscut de joventut es veu reduïda».
La cinta vol retratar també les bambolines de la cultura de clubs, l’edat «daurada» de les discogràfiques, la nit de la ‘movida madrileña’, el fenomen fan i l’explosió de la música llatina a Miami.
Un grup que revoluciona les discoteques de mig món
Jaime Lorente dona vida a Xavier Font, que arriba a Eivissa amb un grup d’amics a mitjans dels anys 80 perseguint el somni de dedicar-se a la moda. Allà, els descobreix el productor José Luís Gil (encarnat per Alberto Ammann), un magnat de la indústria musical que busca nous talents per llançar un grup. Sense tenir ni idea de cantar, el grup comença una carrera que els porta a viure com a hippies a Eivissa, a omplir estadis a l’Amèrica Llatina i a revolucionar les discoteques de mig mon.
Blanca Suárez és també una de les actrius que forma part de l’elenc de la pel·lícula i interpreta a Lurdes Iribar, la «gran desconeguda d’aquesta història», segons ha relatat la mateixa actriu. Lourdes era la cinquena component del grup com a dissenyadora i corista. Suárez assegura que «en aquesta pel·lícula finalment podrem conèixer qui és i quina va ser la seva funció dins de Locomía i com va participar en la primera etapa del grup, la de la seva creació». L’actriu considera que darrere del grup hi ha una «història molt interessant» i diu que han pogut parlar amb molts dels integrants reals de la formació que els hi han explicat «de primera mà» com van viure aquella etapa.
Un dels reptes dels artistes ha estat el tema del cant i el ball. És el cas, per exemple, d’Ivan Pellicer i Javier Morgade, que reconeixen que mai abans havien ballat però, que després d’aquesta experiència, creuen que «no ho fan malament». Tots dos coincideixen a dir que l’ambient que s’ha creat al rodatge és molt bo i que s’ho estan passant molt bé.
Un altre dels actors, el Pol Brunch, explica que no coneixia gaire bé qui era el grup Locomía, «només de lluny, pels meus pares». «Ara, però, després de conèixer-los al 100% crec que un moviment com el que van fer ells havia de tornar a l’època d’avui en dia, i estic molt orgullós d’interpretar el paper d’un d’ells», admet. De la seva banda, Alejandro Speitzer diu que coneixia la banda per la seva mare, que era molt fan del grup. En aquest sentit, creu que la música de Locomía «és molt atemporal, per molt que passin els anys segueix aquí».
Mar Martí / ACN