La història de les arts gràfiques a Igualada té un nom propi: l’estamper Pere Bas i Vich (Esparreguera, 1897- Igualada, 1975). La Biblioteca Central d’Igualada i l’Arxiu Comarcal de l’Anoia volen donar a conèixer l’obra i el llegat d’aquest artista de les arts gràfiques en una exposició que s’inaugurarà coincidint amb la Festa Major d’Igualada. L’exposició «Bas d’Igualada, estamper» és fruit de la recerca feta per M.Teresa Miret i Solé, exdirectora de la Biblioteca i autora del llibre dedicat a Pere Bas, que es presentarà el mateix dia de la inauguració de l’exposició, el dilluns 22 d’agost a les 7 de la tarda. La mostra es podrà visitar fins a l’1 d’octubre.
Pere Bas i Vich va néixer a Esparreguera el 6 d’octubre de 1897, en una família amb una llarga tradició en l’àmbit de la impremta. El 1927 es va traslladar a Igualada i va obrir l’obrador del carrer d’En Roca. Des d’aleshores, la seva vida personal es barreja amb la seva obra i el seu entorn social va ser el dels grups culturals més actius de la ciutat, com la Revista d’Igualada, l’Agrupació Fotogràfica, Palestra, Anabis i el Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada.
Els que el van conèixer el recorden com un home alt i ferm, amb els cabells grisos i una mica llargs, amb caràcter, però amb un tarannà tranquil. De les seves mans en van sortir autèntiques obres d’art que es van emmarcar dins el moviment noucentista, que era, més que un estil, una actitud moral de posar en valor l’obra ben feta i alhora la manifestació d’un fort sentit catalanista. Els treballs que sortien del seu taller gaudien de molt prestigi i la seva fama es va estendre arreu del territori català. «Trobo naturals, com flor pròpia de la terra, aquestes tan escaients joies tipogràfiques de l’obrador de l’amic Bas, l’inoblidable», va dir d’ell en Jordi Rubió Balaguer. A l’exposició s’hi podran veure nombrosos exemples de les seves creacions, des de llibres a programes culturals de tota mena, recordatoris i estampes, publicacions periòdiques, goigs i diversos dels cartells que va imprimir. La seva trajectòria va estar marcada per l’abans i el després de la Guerra Civil i va estar actiu fins als anys setanta. Els últims anys de la seva vida, va continuar anant diàriament al taller i assegut en una cadira controlava amb la mirada tot el que s’hi feia. A la mort de l’impressor, el seu fill, Pere Bas Pla, que l’havia ajudat en la impremta, va deixar aviat l’obrador del carrer d’En Roca i se’n va anar d’Igualada.
