L’assetjament és un tema vigent a les nostres aules i a la nostra societat.
El nostre país ocupa el quart lloc en el rànquing d’assetjament escolar,darrera d’Anglaterra, Rússia i Irlanda, segons dades de l’ONU. En els últims anys els casos d’assetjament han augmentat de forma alarmant. El Ministeri d’Educació estima que afecta a 4 de cada 100 alumnes.
L’assetjament escolar ha existit sempre. I fins fa molt poc s’adoptava una actitud passiva davant del patiment de les persones afectades, sense donar-hi importància.”El tenen de cap d’esquila i li fan la vida impossible”,”Tots se’n riuen perquè porta ulleres, perquè està gras,…” Aquestes i moltes altres expressions, ens són ben conegudes.
Fins on es pot arribar?
Segons l’OMS, l’experiència i l’estudi de molts casos han demostrat que aquest problema comporta un gran patiment en les persones afectades, i no solament repercuteix en l’èxit acadèmic i social dels estudiants, sinó que pot portar conseqüències personals molt més tràgiques, com el suïcidi.
Però què és l’assetjament?
L’assetjament és una conducta de persecució física i/o psicològica que realitza un o més alumnes contra un altre que és escollit com a víctima d’atacs repetits, tant dins com fora del centre educatiu. Aquesta acció negativa i intencionada situa a la víctima en una posició de vulnerabilitat de la qual difícilment se’n pot sortir tot sol.
Un alumne es converteix en víctima d’assetjament quan és agredit física i/o psicològicament de forma repetida i durant un temps, per un o més alumnes.
Com es manifesta?
L’assetjament escolar es pot manifestar de diferents maneres: danys físics, burles,insults, exclusió social, discriminació per motius diversos: ètnics, religiosos, discapacitats, orientació sexual, identitat de gènere, també per ser estudiós i treure bones notes…
Recentment ha aparegut el “ciberbullying” que és una conducta d’assetjament entre iguals en el context de les noves tecnologies de la comunicació. Aquest fenomen inclou xantatges,insults i vexacions.
Qui són els actors/es?
En una situació d’assetjament hi participen: l’agressor/s, la víctima i els espectadors o grup de persones que configuren el context de la situació (Colell, 2006).
Tots ells són membres actius sigui quina sigui la seva posició, ja que el posicionament és inevitable. No fer res i mirar cap a una altra banda també és un posicionament. Sigui quin sigui el rol adoptat aportarà conseqüències en les persones i anirà configurant el seu creixement personal i social.
Com són uns i altres?
En l’agressor es poden observar comportaments disruptius i desafiants, actituds negatives envers les persones, una visió negativa de si mateix i poca habilitat en la solució de problemes.
En les víctimes es pot reconèixer baixa autoestima, actituds negatives envers si mateixos i dificultats en les relacions socials.
També es pot donar el cas d’alumnes que són víctimes i agressors alhora. Podríem considerar que projecten en un altre context i a altres persones el patiment del qual són objecte en altres circumstàncies.
De tota manera hem de dir que qualsevol pot arribar a ser víctima i qualsevol es pot afegir al grup d’assetjadors per tal de no ser víctima o marginat del grup. I encara més, col·laborar en situacions de ciberbullying ja que l’anonimat ho fa més fàcil.
Què es pot fer des de l’escola?
Parlant amb els infants i joves sobre el posicionament davant d’una situació d’assetjament, hem pogut constatar que la por a ser també víctima és la causa més rellevant per la qual no adopten una actitud d’ajuda, ni tan sols de denúncia.
Això ens fa pensar en la conveniència de realitzar un treball de coneixement de les emocions a les aules. D’aprendre a reconèixer-les en un mateix, a compartir-les i a identificar-les en els altres i, d’aquesta manera poder-les gestionar millor. També exercitar el posar-se en el lloc dels altres. Autoconeixement, educació emocional i empatia serien les paraules clau.
I els pares? Què hi poden fer?
Mantenir la comunicació amb els fills i parlar de com van les coses a l’escola i als grups dels quals formen part. Estar atents als ambients que es generen dins dels grups. Promoure i facilitar accions cooperatives i actituds positives envers els altres. Adoptar una actitud d’escolta sense jutjar. Deixar que parlin i expressin les seves emocions i sentiments. Promoure la denúncia i l’expressió encertada d’allò que no ens agrada que ens facin o ens diguin i la cerca d’ajuda quan no ens en sortim sols.
Si hi ha alguna cosa que no encaixa parlar amb els adults responsables per tal de mirar d’esbrinar-ne el motiu. Col·laborar amb l’escola i amb els professionals per tal d’anar junts a la recerca de solucions i posar fi al patiment.
Cal evitar les actituds venjatives i fer l’esforç de buscar respostes constructives i reparadores amb la idea que tots podem aprendre també dels errors.
Per on comencem? Com ho fem si es dona el cas?
Davant d’una situació d’assetjament escolar, com més aviat sigui detectada millor, és interessant d’implicar tota la comunitat educativa,mestres i tot el personal de l’escola, implicar tots els nens i nenes companys de classe.
Com més restauradores siguin les actuacions dels adults millor. És a dir, de respecte envers els individus, inclòs l’agressor/s. Si el treball educatiu es centra amb víctima- agressor hi ha el perill de culpabilitzar els protagonistes i eximir els espectadors que també són part implicada.
L’experiència demostra que uns i altres poden aprendre de la situació, a part de reparar-la i convertir-la en positiva. Ens hauríem de preguntar per què cadascú exerceix el rol que exerceix, analitzar aquest motiu i fer-lo conscient. Així sabrem com podrem ajudar.
L’assetjament escolar és un fenomen social i per això cal contemplar la seva dimensió grupal a l’hora de planejar el treball educatiu, tot promovent el recolzament a la víctima.
Podem prevenir-ho? Hi ha fórmules?
Com a treball preventiu és important afavorir la bona relació dins les aules, creant espais d’autoconeixement, de respecte a les persones d’acceptació de les diferències, on l’empatia i l’expressió de les emocions faci possible que tothom se senti estimat i valorat. On cadascú pugui donar el millor de si mateix i desenvolupar l’esperit crític.
A nivell institucional hi hauria d’haver un pla estratègic que garantís unes condicions d’aprenentatge segures i saludables però de moment disposem d’ un “Plan Estratégico de Convivencia Escolar” amb una colla de mesures, algunes de les quals estan pendents de ser materialitzades, com per exemple la creació d’un protocol referent a l’assetjament.
Tot depèn de l’escola?
Estarem d’acord que la societat educa i que cadascú des del seu lloc, tingui més o menys contacte amb els infants i joves, exerceix, conscient o no, una influència en la seva educació. Aquesta afirmació pot semblar agosarada però, per exemple, la podem considerar quan estem a punt de travessar el carrer amb el semàfor vermell i tenim un infant al nostre costat. La nostra acció, sigui quina sigui, serà inevitablement educativa.
També podríem analitzar si els diversos mitjans de comunicació tenen consciència del poder educatiu que exerceixen. Les imatges, els gestos, els sons, les paraules, els tons de veu,etc. Tot això està donant missatges als nostres infants i joves i està configurant la seva manera de ser i actuar.
Considerat el gran poder educatiu dels mitjans, els hauríem de proposar que es plantegessin una campanya publicitària per aturar l’assetjament en totes les seves formes, a favor del respecte i la convivència pacífica.
Un exemple que la societat educa és aquest mes d’activitats contra l’assetjament infantil i juvenil que tindrà lloc a Igualada, amb exposicions guiades, conferències, tallers, cinema i club de lectura. Una iniciativa conjunta de l’Ajuntament d’Igualada, la Biblioteca Central i el Projecte Marta. Una iniciativa institucional i privada al servei d’un tema que tots els ciutadans hi estem implicats.
I tu què hi pots fer?
Participar en alguna d’aquestes activitats que hi ha organitzades i en d’altres que s’hi podran afegir. Promoure i exercir l’esperit crític envers tot allò que els mitjans ens ofereixen i rebutjar aquells productes que van en contra del respecte a les persones i la convivència pacifica. Prendre consciència del valor educatiu de les nostres actuacions, també com a ciutadans. Exercir la denúncia i promoure-la en els nostres infants i joves.
Dolors López Urpinell. Psicòloga
Assumpció Vila Badia. Pedagoga i tutora de Primària
