La nova vegueria Penedès, que ha de sotmetre a aprovació aquest dimecres el Parlament de Catalunya “és una oportunitat per l’Anoia per trobar un encaix millor del que ha tingut fins ara”. Ho diu el president del Consell Comarcal de l’Anoia, Xavier Boquete, que considera que la comarca pot aspirar a participar en diferents polítiques conjuntes de l’àmbit.
Boquete creu que els anoiencs “fem aquí el primer salt i després fem-nos valer com a comarca” per tal que la comarca i Igualada “tingui una presència que no té ara”. El president de l’ens comarcal no nega el “desencaix” de l’Anoia a la Catalunya Central, i deixa clar que “no és un tema de delegacions ni de competències”, sinó que la comarca “no ha participat mai en la presa de decisions ni en el seu desenvolupament”. Boquete reconeix que “evidentment, sense cap delegació no podem prendre cap decisió”. Fa un any, l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, va reclamar el desplegament a la capital de l’Anoia d’algunes de les delegacions pendents d’obrir a la Catalunya Central. El govern va fer un cop de porta.
Obert al Montserratí
Xavier Boquete, que també és alcalde de Masquefa, creu que l’àmbit Penedès hauria d’acabar ampliant-se per incorporar els municipis del Baix Llobregat Nord, el Montserratí històric, donat que “la comarca queda dividida per l’àmbit metropolità”. El president comarcal anoienc afegeix com a curiositat que “en molts d’aquests municipis hi ha vinyes de la DO Penedès”.
L’Alta Segarra
L’aprovació de la vegueria Penedès deixa escapçada, a la pràctica, la comarca de l’Anoia. Els municipis del nord van manifestar anys enrere la seva voluntat de pertànyer a la Catalunya Central i ara, la nova planificació deixa la comarca dividida.
De retruc, la mesura es veu com una oportunitat per a la comarca històrica de l’Alta Segarra, liderada per Calaf amb els municipis del nord de l’Anoia i altres pobles de la Segarra, la Noguera o el Solsonès. El president del Consell Comarcal reconeix que “la realitat és la que és” i amb aquesta modificació “gestionar això serà encara més complex”.
Boquete considera que l’Alta Segarra “és una realitat indiscutible”, i que ho és “per ser ells mateixos més que per integrar-se a cap altra comarca”. El president comarcal posa com a exemple que “fa anys parlàvem del concepte de l’Alta Anoia i ara l’hem deixat de banda i parlem de l’Alta Segarra”.
Mancomunar serveis com a objectiu
L’alcalde de Calaf, Jordi Badia, defensa la creació de la comarca de l’Alta Segarra. A més d’un nucli dur de 7 municipis hi ha una desena més de diferents comarques que formen l’àrea d’influència de Calaf. Badia, però, adverteix que “no volem replicar l’estructura convencional de la comarca, que seria costosa i nosaltres el que busquem és l’eficiència”. Tal i com venen fent des de fa anys els municipis de la Mancomunitat de l’Alta Segarra, “el que necessitem és mancomunar serveis i potser un consell d’alcaldes”, tot i que Badia recorda que calen recursos per tal d’assumir amb garanties aquestes funcions. Han comunicat al govern català la voluntat de parlar sobre la creació de la comarca, però encara no s’han reunit.
A la pràctica, l’Alta Segarra ja funciona amb independència de la resta de la comarca. Els set municipis de la zona estan a punt de treure a concurs la recollida d’escombraries, mentre el Consell Comarcal prepara un altre concurs per a municipis del centre i el sud.
