Avui, ens fan un regal. Una entrada per anar al cinema. Amb una condició, hi hem d’anar sols i sense saber quina pel·lícula veurem. Sorpresa!!! a la sala tampoc hi ha ningú. Triem una butaca, segurament al bell mig de la sala, per veure-hi bé. Sentim curiositat, quin regal més estrany. Què volen que veiem? I sols?

Comença la pel·lícula. Oh!!! Som nosaltres. Ui! Ui! Crec que no serà agradable. Estic veient una trobada abusiva amb algú que no em tracta bé. I ho veig amb tots els detalls. Uf! Sort que sé que estic al cinema, és una pel·lícula, em puc mantenir a distància, i a més no ho veu ningú més. Puc sentir totes les meves emocions lliurement sense dissimular. I això és el que penso fer, simplement sentir. Pot ser que aprofiti per fixar-me bé en què passa, segur que és interessant veure-ho amb aquesta perspectiva.

Em crida, m’agafa del braç amb molta brusquedat, abaixo el cap, tinc por, demano perdó, es calma, em fa un petó, fem les paus, una discussió sense importància, estava de mal humor i jo l’he fet enrabiar més, ara és amorós, només cal que tingui un bon dia, a partir d’ara m’esforçaré perquè tingui el millor dia. Passen els dies i vaig veient com penso i penso, i li dono voltes a tot, del dret i del revés, intentant buscar una explicació i una solució. Em veig malament a tot arreu, a la feina no saben què em passa sembla que estic en un altre lloc, als amics no els veig perquè no m’ho notin, només tinc això al cap. Ui!, la peli continua: I torna a passar a finals de setmana perquè hi ha cansament de la feina… I torna a passar perquè no hem pogut fer els plans que volíem… I torna a passar quan m’he vestit de forma inadequada… I torna a passar perquè m’estima… I torna a passar perquè….

Què veuríem cadascun de nosaltres si algú ens fes aquest regal? Què sentiríem? Què faríem amb el que sentim? Seríem capaços de fer l’exercici per voluntat pròpia? Canviaríem alguna cosa de les que fem si tinguéssim la valentia de veure la pel·lícula fins al final amb totes les seves repeticions?