Vuit joves republicans -set de Súria i un altre de Sant Mateu de Bages- van morir afusellats i van ser enterrats al febrer de 1939 a la zona de Can Maçana, al terme municipal del Bruc. Un altre surienc va poder escapar i ho va poder explicar. Però prop de 80 anys després l’esperança de trobar els seus cossos es difumina.

D’aquest episodi de la Guerra Civil hi havia un testimoni directe -Jaume Ollé, ja mort- i dues persones més, fills de persones que ho havien vist o tenien constància. I entre les versions hi ha fins a 200 metres de diferència.

L’any 2006 es va fer una primera recerca basada en un dels testimoni indirectes, que no va donar cap resultat. La lluita d’alguns dels familiars ha aconseguit que la Generalitat de Catalunya contemplés una nova recerca a Can Maçana en el marc del seu Pla de Fosses 2017-2018.

La nova recerca s’ha fet en una cuneta de la carretera, entre els quilòmetres 2 i 3 de la carretera BP-1101 que comunica El Bruc amb Sant Salvador de Guardiola. Aquest punt era el que assenyalava com a lloc dels fets el desaparegut Jaume Ollé.

El passat mes de juliol es va fer una primera anàlisi amb georadar i els passats dies 5 i 6 d’octubre es van fer prospeccions geofísiques i arqueològiques al terreny. El resultat d’aquestes proves ha estat negatiu.

Nous interrogants

Albert Fàbrega, nét d’una de les víctimes que va recollir la història al llibre “Mort a les cunetes”, reconeix que era difícil que apareguessin restes dels vuit afusellats. En primer lloc, Fàbrega explica que l’any 1946 una foguera dels treballadors que reformaven la carretera va deixar al descobert ossos humans. Com explica Fàbrega, “la Guàrdia Civil els va fer marxar i van estar una o dues setmanes treballant en un altre lloc”. Tot i que tot fa pensar que les restes es podrien haver retirat, l’historiador assegura que “als cementiris de l’entorn no hi ha registre de l’entrada de restes no identificades per aquella època”.

En segon lloc, Albert Fàbrega tem que l’erosió del terreny al llarg d’aquestes dècades hagi fet desaparèixer els cossos, “perquè l’enterrament era molt superficial” i la zona és un dels marges que acaba en una de les valls de l’entorn de Montserrat.

Fàbrega reconeix que “hagués estat un final feliç” trobar les restes, però assegura sentir-se satisfet amb tot el que ha descobert sobre la mort del seu avi, perquè “no sabíem gairebé res”.

Després d’aquesta prospecció, Fàbrega dona per tancada la recerca “però si surten noves informacions ho tornarem a moure”.