El 8 de març de l’any passat va ser un punt d’inflexió i un salt qualitatiu que ha de tenir continuïtat enguany i a futur. Vam aconseguir una gran mobilització social i cívica que ha marcat l’inici del fi d’una lluita llarga i dura contra la desigualtat i la discriminació que patim des de fa segles les dones.
Els indicadors en el treball remunerat continuen mostrant tossudament, una realitat de discriminació que es tradueix en l’existència d’una bretxa al llarg de tota la vida laboral fins a la pensió. A Catalunya és del 23,4 % i del 38,8 % en el cas de les pensions. 1 de cada 4 dones té contracte a temps parcial, majoritàriament no desitjat. La precarietat forma part de la nostra vida quotidiana.
Les violències contra les dones pel fet de ser-ho, esdevenen la manifestació més dura, dolorosa i greu del sistema patriarcal. Formen part de la nostra vida quotidiana, social i laboral a totes les edats, orígens, creences, condicions, opcions i classes i suposen una greu vulneració dels drets i la llibertat. Es produeixen en el conjunt de les relacions socials, però especialment preocupant és l’augment d’un 45% de la violència entre adolescents. L’any passat, a Catalunya, van haver-hi 12.977 denúncies per violència masclista en l’àmbit de la parella. 7 dones van ser assassinades, i únicament 1 havia denunciat prèviament. Són la part visible d’una realitat amagada, en què 1 de cada 4 dones a Catalunya afirma patir violència masclista per part de la parella o ex parella i gairebé 2000 dones van cursar denúncies per delictes de violència sexual.
Denunciem que el pacte d’estat contra la violència de gènere, resultat de les pressions del moviment feminista, social i sindical, arrenca feble i amb molts entrebancs, deficiències i poca aportació pressupostària
18.000 dones a Catalunya manifestaven l’any passat haver patit assetjament sexual o per raó de gènere a les empreses. Aquesta és una de les situacions més esteses i a la vegada mes ocultes a l’àmbit laboral.
La divisió sexual dels treballs perdura i s’explica principalment per la no assumpció de corresponsabilitat dels homes en la cura de les persones.
Cal revertir aquesta situació. Hem de posar les persones al centre de la vida i al centre de les polítiques i en aquest sentit cal garantir uns serveis públics de qualitat i universals, assegurant la participació d’homes i dones en la cura i la sostenibilitat de la vida.
L’impuls per empoderar les dones a l’intern del sindicat, amb la transformació assumida i amb la força de les mobilitzacions, també han permès introduir a l’Acord interprofessional de Catalunya (AIC) un apartat específic per contribuir a eliminar les desigualtats, les discriminacions i la bretxa salarial de les dones en el món laboral. Cal destacar també que l’increment de la nostra afiliació i de representants al centre de treball es dóna majoritàriament entre les dones.
Tot i que hem de reconèixer els avenços, en aquest 8 de Març no podem fer ni un pa enrere perquè hem de combatre l’actual agenda reaccionària contra la llibertat i els drets de les dones i avançar en construir una societat on les persones puguem coexistir educats en igualtat.
Per tot plegat, el proper 8 de març convoquem una vaga laboral de 2 hores per torn, que també ha de ser una vaga de cures i de consum.
Convoquem una concentració a la Plaça de l’Ajuntament d’Igualada a les 12:30 i també participarem a la manifestació convocada pel moviment feminista de l’Anoia que sortirà de la Plaça de la Masuca a les 7 de la tarda.
Enguany ha de tornar a ser un esclat de mobilització a les empreses i al conjunt de la societat per dir PROU a les bretxes, a les violències masclistes i a les desigualtats que patim les dones. Ha de ser un esclat multitudinari de dones i homes per denunciar, proposar, reivindicar accions que ens permetin recuperar i eixamplar les respostes i donar-li continuïtat a una necessària lluita de present i futur.
Alfonsa Santiesteban
Coordinadora de CCOO Anoia
