El dia de Sant Esteve de 1981 van sortir a l’aire les primeres emissions d’una televisió local a l’Anoia. Es tractava d’Anoia Televisió, que naixia mesos després de la primera emissora local de Catalunya, la de Cardedeu. L’emissió s’inicia amb un missatge del pare abat de Montserrat Cassià M. Just, un breu informatiu i les actuacions de diferents entitats de la ciutat.
Desenes d’experiències similars arreu del país van aplicar al mitjà televisiu l’efervescència viscuda amb ràdios i publicacions locals, iniciatives majoritàriament amateurs que buscaven crear espais de comunicació en pobles i ciutats, contribuint a la recuperació del català després de quatre dècades de dictadura.
A diferència de moltes televisions locals de Catalunya, el cas de l’Anoia no és amateur, sinó que arriba de la mà d’una empresa, Produccions Anoia S.A., impulsada per Josep M. Andreu, Pere Carles, Antoni Castells, Ramon Grau, Josep Montagut, Pere Prat i Josep Vidal. L’empresa anirà fent emissions esporàdiques, coincidint amb dates i esdeveniments assenyalats, i acabarà impulsant Anoia Ràdio –adherida a la Cadena 13- i el setmanari El periòdic de la comarca de l’Anoia, precedent de l’actual La Veu.
És Anoia TV la que fa possible que la primera emissió de TV3, l’11 de setembre de 1983, es pugui veure a la Conca d’Òdena, on encara no hi havia cobertura de la televisió autonòmica. A principis de 1984, davant la manca de regulació legal de les emissores legals, l’emissora anoienca interromp la seva activitat.
Indiana Jones, enmig d’una batalla electoral a Igualada
Anoia Televisió recupera les seves emissions durant la campanya de les eleccions municipals de 1987. Vinculada des dels seus inicis a sectors propers a CiU, Anoia Televisió es dedica a emetre entrevistes i actes electorals de la llista encapçalada per Manuel Miserachs, que optava a la reelecció per Igualada amb Antoni Dalmau -PSC- com a principal rival.
Prèviament, el 29 de maig, havia iniciat les seves emissions Televisió Igualada, vinculada a membres del PSC i amb el suport d’una emissora pública de diferents ajuntaments socialistes del Baix Llobregat. La primera emissió es nodreix de reportatges d’actualitat, reculls d’imatges històriques, cinema amateur, enquestes al carrer i un debat sobre temes socials i econòmics
L’endemà, la programació es repeteix afegint a mitjanit l’emissió de la pel·lícula En busca del arca perdida, la primera de les aventures de l’arqueòleg Indiana Jones. La policia local d’Igualada va irrompre als locals de Televisió Igualada mentre s’emetia el film, va confiscar la cinta VHS que el contenia i va precintar l’equip emissor. Van ser detinguts també dos dels responsables de Televisió Igualada en virtut d’una denúncia presentada per la distribuïdora propietària dels drets de la pel·lícula. Així, Televisió Igualada va haver de vèncer «denúncies anònimes i impediments per col·locar l’antena a la Tossa de Montbui per part de membres del patronat de la muntanya i un llarg i lamentable etcètera», segons recull la premsa de l’època.
La segona vida d’Anoia Televisió
El 1990, anoiencs vinculadts al vídeo i al cinema amateur constitueixen l’Associació Amics de la Televisió de l’Anoia. Tot i que la intenció inicial era crear una nova emissora, acaben gestionant la freqüència d’Anoia Televisió, que portava anys sense activitat.
Les emissions s’inicien el desembre de 1990 amb dos dies de programació setmanal elaborada per la trentena de socis d’ATVA, entitat sense afany de lucre. L’Ateneu Igualadí cedeix un espai i serà la seu de la televisió fins el seu tancament amb l’arribada de la TDT, l’any 2008. La precarietat inicial fa que el 1993 s’organitzi una marató per recaptar fons per a la pròpia televisió. La marató va recollir 115.000 pessetes, amb les quals es va comprar el primer mesclador d’imatge. L’any 2001, un acord amb l’Ajuntament de Santa Margarida de Montbui permet augmentar la producció pròpia, millores tecnològiques i uns nous estudi al Casal de la Joventut montbuienc.
Recentment, un dels col·laboradors de la desapareguda televisió, Josep Maria Martí, ha impulsat un canal de Youtube on anirà recuperant continguts emesos al llarg de la trajectòria d’Anoia Televisió.
Televisió Igualada
Després de néixer com un instrument electoral, Televisió Igualada inicia la seva activitat regular el 1991 de la mà de l’empresari igualadí Francesc Fontanellas, que també gestionarà l’exitosa emissora de ràdio 101.1 a través de l’empresa Igualada Comunicació S.A. Amb una aposta per la professionalització dels recursos tècnics i humans, Televisió Igualada assolirà unes elevades cotes de producció pròpia i d’acceptació entre la ciutadania.
Però l’emissora també va protagonitzar una de les majors polèmiques de la democràcia municipal a Igualada: l’afer TVI. El govern de Josep Maria Susanna (CiU) va pagar 18 milions de les antigues pessetes a l’emissora entre 1995 i 1998. A més de desplegaments especials, l’Ajuntament va pagar fins i tot per la cobertura de rodes de premsa. Un cop surt a la llum la facturació d’Igualada Comunicació a l’ajuntament, les mirades se centren en la composició accionarial de l’empresa, on apareixien vinculats als seus inicis regidors de l’equip de govern. PSC, ERC i ICV demanen la dimissió a l’alcalde Josep M. Susanna (CiU) i presenten una moció de reprovació, que no tira endavant per l’abstenció del PP, llavors soci del govern de CiU.
Fontanellas es vendrà l’any 2000 la freqüència de 101.1 a RAC 1 i intentarà vendre a l’ajuntament –en mans ja de l’Entesa de Jordi Aymamí- la llicència de televisió i les instal·lacions de ràdio i televisió. L’operació municipal no prospera i Fontanellas ven TVI a principis de 2001 a la societat IG-Media S.L., participada per Luis del Olmo i tres periodistes igualadins: Xavier Ribera, Xavier Pérez i Joan M. Morros. La societat agafa el relleu en la gestió de la televisió i Luis del Olmo trasllada a les instal·lacions de 101.1 la seva emissora igualadina de la cadena Onda Rambla.
La nova etapa inclou dues contundents apostes: l’emissió del programa «Tómbola» de Canal 9 —pioner en el gènere del cor a la televisió— i cinema X. El projecte no es consolida i finalment es converteix en un repetidor de 25 TV, canal propietat també de Luis del Olmo.
Conca TV, el difícil camí d’una televisió publica
La Mancomunitat Intermunicipal de la Conca d’Òdena —constituïda el setembre de 2001 pels municipis d’Igualada, Òdena, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí i, més tard, per Jorba i la Pobla de Claramunt— comença a estudiar ben aviat la idea de crear una televisió. Les gestions surten a la llum a finals de 2002 i el projecte de televisió es converteix en blanc de tot tipus de crítiques. D’entrada, es qüestiona la creació d’un nou projecte quan ja hi havia a Igualada dues emissores –Anoia TV i Televisió Igualada- amb les quals poder establir acords. Però el que més es critica és la possibilitat d’engegar una televisió pública a pocs mesos d’unes eleccions municipals.
Finalment, les emissions regulars de Conca TV es van iniciar el 2005 en espais de les antigues instal·lacions de Ràdio Igualada, al carrer Òdena. Amb el desplegament de la Televisió Digital Terrestre (TDT) l’any 2008, la gestió del canal continua en mans dels ajuntaments de la Conca tot i que el consorci que ha de gestionar el canal públic digital inclou altres ajuntaments de la comarca.
L’arribada al poder de Marc Castells l’any 2011, en plena crisi financera i amb un elevat deute de l’Ajuntament d’Igualada —que aportava el major pes pressupostari a la televisió de la Mancomunitat— va acabar arrossegant al tancament la televisió local.
Canal Taronja, l’única supervivent
A hores d’ara, Canal Taronja –impulsat des de 2008 a la comarca per l’empresari manresà Ferran Debant a través de la companyia Taelus—, és l’única oferta de televisió local que continua activa a l’Anoia. Pel camí ha quedat l’oferta pública –tot i que els ajuntaments mantenen actiu el consorci que continua tenint dret a l’explotació d’un canal a la comarca- i la freqüència hereva de Televisió de Masquefa, que va funcionar com a Canal Català i després com El Punt Avui TV abans de deixar d’emetre.
El mateix Consell de l’Audiovisual de Catalunya i associacions del sector ja havien alertat de la manca de sostenibilitat del mapa de la TDT planificat pel govern espanyol l’any 2005, un mapa que en el cas de l’Anoia va preveure tres canals privats i un públic.
A més d’aquestes experiències, durant els anys 90 hi ha haver més iniciatives arreu de la comarca, com TV Calaf, Piera TV Televisió, la primera i única televisió local municipal que ara manté activitat produïnt un programa setmanal que s’emet per Canal Taronja, o Televisió Vilanova. També en aquesta època, els municipis de Capellades, Carme, la Llacuna, Piera, la Pobla de Claramunt i Sant Martí de Tous, van impulsar la instal·lació de xarxes de televisió per cable per solucionar els problemes de cobertura del senyal televisiu convencional. En alguns d’aquests municipis es van arribar a crear canals locals de televisió, bàsicament emissions esporàdiques coincidint amb festivitats del municipi.