Xavi Pérez: del Sant Maure a estrella del futbol asiàtic

Fa tres anys que Xavi Pérez només visita el seu Montbui natal durant les vacances d’estiu i en comptades ocasions. Des que va fer el salt al futbol asiàtic el 2009, aquest montbuienc de 28 anys aprofita les estades a Catalunya al minut. Aprofitem una de les seves visites per conèixer la seva història, i ho fem aprofitant una visita de Xavi Pérez a la Tossa de Montbui en un dels seus períodes de descans a la lliga d’Indonèsia, on porta ja gairebé tres anys, els darrers dos amb la samarreta del Pro Duta FC.

Aparentment, no hi ha res a la Tossa que convidi a ser un escenari idoni per entrevistar a un futbolista, però pujant per la carretera de Valls, Pérez veu l’antic camp del Sant Maure i li explica a la seva dona, la Mireia –que l’ha acompanyat en la seva aventura asiática- que allò que avui està abandonat i ple de vegetació “era la nostra vida”. Fins i tot ironitza sobre el perill que suposava pujar amb 9 o 10 anys des del barri fins al camp, amb els seus companys d’equip “que somiàvem algun dia poder arribar a jugar al primer equip”. Allà es va iniciar el seu somni pel futbol i d’allà conserva els amics de tota la vida. El Sant Maure, per tant, va ser la seva escola en tots els sentits.

Però ben aviat Xavi Pérez va destacar i amb només 16 anys debuta al primer equip. De seguida li surten oportunitats professionals i així va passar els següents anys jugant amb equips com el Manresa o el Santboià. Amb el juvenil del Manresa recorda com va jugar contra el Barça “ens van marcar un munt de gols, però ja et senties important, perquè estaves jugant contra tot un Barça”.

Pérez reconeix que “tenia des de feia temps la idea de marxar a provar sort a algun país”, però el fet de no haver jugat en un equip de la primera divisió “em tancava moltes portes”. Tot i això, des del primer moment Josep Gumbau –que havia estat tècnic de l’escola del Futbol Club Barcelona a Hong Kong- va confiar en ell i cinc jugadors catalans més per traslladar la filosofia de joc del Barça al Kitchnee SC de Hong Kong, que va fitxar el tècnic i aquests jugadors l’estiu de 2009.

Des de la primera vegada que va fer les maletes, Xavi Pérez i la seva dona ho van tenir molt clar: “intentar, en aquests anys de futbol, viure a diferents països”. Després de Xina van provar sort a Indonèsia “perquè era la lliga que començava abans” i va aconseguir fitxar pel Persijab Jepara, de la primera divisió. Però una lesió el va impedir continuar a l’equip i va decidir intentar una altra aventura en un equip indonesi de segona divisió, el Pro Duta FC, sense tanta pressió “perquè ni jo mateix em refiava de la meva lesió”. Al Pro Duta va coincidir amb Toni Soldevilla, que havia estat capità de l’Espanyol i van aconseguir l’ascens a Primera la mateixa temporada.

Els futbolistes a Àsia són autèntiques estrelles “i models a seguir”, però Pérez reconeix que seguir el futbol de casa des d’Indonèsia és una mica singular. Però tot i això, recorda com “hi ha dies que passeges per les ciutats a les 3 o les 4 de la matinada i veus a la gent amb samarretes del Barça, del Manchester, de l’Inter…”. Personalment, quan hi ha –per exemple- un Barça-Madrid, Xavi Pérez opta per dormir una mica, llevar-se per veure el partit i tornar a dormir una mica abans de llevar-se novament per anar a entrenar. Com conclou, “és força divertit”.

Tot i que els sous dels futbolistes estrella a Àsia no tenen res a veure amb els d’Europa, Xavi Pérez reconeix que “a Indonèsia tenim un sou més baix que a Hong Kong, però com el nivell de vida és més baix podem viure en millors condicions”. Però, al cap i a la fi, l’objectiu de Xavi Pérez és “poder viure en aquests països sense perdre diners”, perquè a Àsia, com explica el montbuienc, “només anar a comprar el pa ja és una experiència gratificant i el dia a dia fa que et preguntis preguntant-te a veure que passarà avui”. Si bé el xinès “va ser impossible aprendre’l, l’indonesi té una fonètica i gramàtica més simple”, el que fa que ja es pugui defensar amb la llengua local.

El clima indonesi condiciona la seva vida com a futbolista, ja que s’ha de llevar a les 6 del matí per acabar d’entrenar abans de les 11, quan el sol i la temperatura són ja insuportables. Després d’una migdiada, Xavi Pérez explica com els companys sempre proposen activitats com anar al karaoke, “que és una cosa que aquí els hi agrada molt”.

Pel que fa el futur, Xavi Pérez no descarta cap via perquè en la majoria de casos sempre depèn dels contactes i dels mercats oberts, però el més important per a aquest jugador és “estar predisposat a que la vida et porti allà on toca”.

Imatges cedides per Xavi Pérez i l’Arxiu Fotogràfic Municipal de Santa Margarida de Montbui.